Si prestes atenció
En la segona planta d’uns grans magatzems especializats en productes d’imatge i so, DVD, CD i llibres, una persona està de peu davant d’un micròfon. Recita poesia. Subjecta el llibre amb una mà i, l’altra, la deixa lliure per poder-se obrir al públic, per poder aixecar la vista amb comoditat i fer-lo partícip de les seves paraules. Potser a alguns els molesta que algú els estigui llegint poesia mentre deambulen per la secció de llibres; potser busquen un d’aquests best-sellers que si, en un avió, o en un autobús, veus més de dues persones llegint-lo se’t desperten una sèrie de preguntes sobre el llibre. Però, davant dels versos amplificats a través del micròfon, també n’hi ha que s’aturen i escolten; tan sols dos versos, o un poema, o tots. I, aprofitant que enfront la poeta hi ha uns quants pufs pensats perquè la gent descansi o fullegi amb calma els llibres dels prestatges, alguns s’asseuen i es disposen a escoltar-la sense presses. Aquest és el meu cas. Rondava per allà amb una altra idea i les seves paraules em detenen. Primer em quedo dreta. Després sospeso la possibilitat d’asseure’m. Miro els pufs disponibles. Hi ha lloc. Faig una ullada a la gent que hi seu. Per curiositat. Per veure si, aquell regal en forma de poemes, els destorba de les seves lectures –la majoria té un llibre entre els dits– o els agrada. Encara dreta puc veure que un d’aquests oients forçats llegeix un llibre curiós. Són còpies d’informes picats a màquina. Cada full duu aquest encapçalament; “Hospital Psiquiàtric de Nova York. Ala Oest”. Sento un calfred. M’assec. Els versos de la poeta m’interessen. Però no em puc estar de mirar de reüll aquell home amb aspecte introvertit que feia un moment devorava les còpies de tenebrosos informes psiquiàtrics picats a màquina. L’home ha deixat de llegir. La poeta ha centrat la seva atenció. Abans que noti que me’l miro, li aparto la mirada; per si de cas. Potser he vist massa pel·lícules de psicòpates. Però no és l’única persona que ha aixecat la vista del llibre i que presta atenció. D’altres escolten drets. Això em satisfà. Potser hi ha esperança! La noia acaba i tothom continua amb allò que feia. I comprin o no comprin, s’en van amb una cosa que no tenien.