Duty Free

Andorra SA és una gran empresa d’import-export. En època de vaques grasses s’importa mà d’obra sana. Quan la cosa no va bé, s’exporten els aturats. Només així es pot explicar que s’hagin destruït 5.000 llocs de treball des de l’inici de la crisi però que la xifra d’aturats no arribi als 500. I si tenim en compte que en els quatre anys que portem de pèrdua d’ocupació els joves han continuat incorporant-se al mercat laboral, la comparació entre pèrdua d’assalariats i desocupats encara és més odiosa. El flux poblacional es produeix de manera subtil. No s’expulsa ningú. Senzillament marxen perquè no poden sobreviure a Andorra. I quan s’han aprovat els primers ajuts als aturats, molts ja han marxat. Després ens queixem que els immigrants no s’arrelen, no parlen català, no estan integrats, que celebren al carrer i fent massa soroll les victòries dels seus equips espanyols o portuguesos, que retornen als seus països els capitals obtinguts, que viuen aïllats en comunitats tancades, que només pensen en fer-se la caseta al poble, que no es fan andorrans tot i portar trenta anys aquí…Com pretenem que converteixin Andorra en casa seva si hem fent ben poc perquè se sentin com a casa.

Vull felicitar el grup català Mel i als seus managers. No tenia el plaer de coneixer-los però gràcies a la promoció del comú d’Ordino m’he vist obligat a fer un tomb pel you tube i d’aquí al my space. No tenen cap disc al mercat i tot just un grapat d’espectadors han visionat els seus videos a la xarxa. Els xavals no ho fan però gens malament. Però la vessant musical és irrellevant al costat de les seus dots com a empresaris o, en tot cas, la capacitat de negociació demostrada pels seus representants. Els apadrina El Terrat. No m’estranya. Des del llançament del Chiquilicuatre que no veia una jugada tan rodona. Si per a qualsevol grup musical els videoclips són una inversió, els Mel, gràcies als mecenes públics ordinencs, ho han convertit en un negoci. 10.000 euros per gravar un clip en escenaris d’Ordino de la cançó Stay around. I a més a més del finançament, totes les facilitats. I el comú pagarà i content tot i que el nom d’Ordino no sortirà ni per casualitat. I això que els Mel no són gaire coneguts. Quan seria capaç de pagar el comú, que no va sobrat de diners, perquè els Estopa gravessin un clip a la Cortinada? No vull ni imaginar-m’ho. I posats a subvencionar grups perquè no aposten per algú del país, tipus Anonymous o Lluís Cartes. Pot ser és que no els apadrina el Buenafuente?
Video “Toys” del grup Mel

Avui m’he aixecat profund. M’he posat el tricorni i la capa per fer d’aprenent de M.I. conseller general. Només d’aprenent perquè el llistó està molt alt.

Des de la meva modèstia m’atreviria però a suggerir una proposta de modificació constitucional que, de persistir l’actual panorama polític, tots els partits haurien d’incloure en el pròxim programa electoral.

Goso, fins i tot, a suggerir un possible redactat. Es un divertimento, però no pitjor que alguns publicats al Butlletí del Consell. Som-hi:

“PROPOSICIÓ DE MODIFICACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ”
Exposició de motius
La classe política ha demostrat la seva incapacitat per gestionar una aritmètica parlamentària que permet l’empat a catorze. La impossibilitat per tancar qualsevol tipus d’acord en un Consell General partit en dos blocs ha dut a situacions de bloqueig polític que amb una reforma de les fórmules de representació podria corregir-se. La modificació, a més, permetria per primera vegada que es primés a l’hora d’escollir el legislatiu el criteri poblacional respecte el territorial.
Article únic. Modificació de l’article 52 de la Constitució.
Es modifica l’article 52 de la Constitució que queda redactat com segueix:
El Consell General es compon de vint-i-nou consellers generals, quinze escollits per circumscripció nacional, i catorze elegits a raó de dos per cadascuna de les set parròquies”.

Joan Besson s’ha disculpat. Després d’onze dies de reflexió ha arribat a la conclusió que els del Diari ja no són “una colla de subnormals”. I no només això sinó que ens demana excuses públiques. I ho fa amb un comunicat impecable tan des del punt de vista sintàctic com jurídic. I de pas també fa acte de constricció per expressar que l’ús de la paraula “subnormal” que va repetir al llarg de l’ al·locució amb el personal d’RTVASA és inacceptable. Cal reconèixer una especial valentia a tothom que sigui capaç d’autoflagelar-se en públic d’aquesta manera, especialment coneixent el tarannà de l’insultador penedit. Ara bé, permeteu-me dubtar de la sinceritat de la disculpa. Si el flamant director executiu -RTVA té ara dues persones cobrant per un càrrec que tot just fa quatre anys no existia- no estigués negociant la rescissió del seu contracte milionari amb el Govern, podríem esperar asseguts, nosaltres, i els altres a qui demana perdó: “els companys d’RTVASA”, “el conjunt de la societat andorrana” i “totes les persones que tinguin qualsevol mena de discapacitat i les seves famílies”. De totes les relliscades que ha comés Besson la que més diners pot costar-li és l’insult, d’aquí que faci mans i mànigues per corregir-lo o minimitzar-ne l’impacte. Mai el Govern havia tingut una millor posició per pactar la fi del contracte, estalviant-se bona part del blindatge.