Duty Free

Les coses al seu lloc. Ara resulta que l’Alguaire és als Pirineus. I jo que, il·lús de mi, pensava que se li deia Pla de Lleida perquè era al pla. Ni Alp, ni la Seu, ni la Rabassa. L’aeroport d’Andorra és a dues hores de camí. Vaja, que es triga més en arribar al nostre aeroport des de Sant Julià que des de Londres. Amb una mica de sort, i sempre que els sobri espai, ens deixaran posar-hi una oficina de turisme o un quiosquet on exposar quatre catàlegs i postals. Al ministre Pere López, en visita oficial, el van tractar molt bé, però ni tan sols van deixar que fes declaracions a la premsa a les instal·lacions. Ni al pàrquing.
Això si l’excel·lent relació bilateral ens portarà a treballar la marca “Pirineus”, encara que no hi cregui ningú, ni els mateixos pirinencs. I si no hi creiem a la muntanya, menys encara a la plaça de Sant Jaume. Farem moltes reunions. Designarem una comissió, que, a l’hora, distribuirà la feina en subcomissions, les quals nomenaran els corresponents equips de treball. I amb una mica de sort, sempre que hi hagi disponibilitat pressupostària, farem un logo preciós i una campanya promocional. Tot plegat quasi tan útil com la Comunitat de Treball dels Pirineus, que encara no sé per a que serveix.
I a la Seu hi podem instal·lar l’avió del Tibidabo. Té poca capacitat i autonomia de vol limitada, però contamina molt poc, quasi no fa soroll i té un índex molt baix de sinistralitat. I tots contents.