L’INEM a la frontera
Andorra SA és una gran empresa d’import-export. En època de vaques grasses s’importa mà d’obra sana. Quan la cosa no va bé, s’exporten els aturats. Només així es pot explicar que s’hagin destruït 5.000 llocs de treball des de l’inici de la crisi però que la xifra d’aturats no arribi als 500. I si tenim en compte que en els quatre anys que portem de pèrdua d’ocupació els joves han continuat incorporant-se al mercat laboral, la comparació entre pèrdua d’assalariats i desocupats encara és més odiosa. El flux poblacional es produeix de manera subtil. No s’expulsa ningú. Senzillament marxen perquè no poden sobreviure a Andorra. I quan s’han aprovat els primers ajuts als aturats, molts ja han marxat. Després ens queixem que els immigrants no s’arrelen, no parlen català, no estan integrats, que celebren al carrer i fent massa soroll les victòries dels seus equips espanyols o portuguesos, que retornen als seus països els capitals obtinguts, que viuen aïllats en comunitats tancades, que només pensen en fer-se la caseta al poble, que no es fan andorrans tot i portar trenta anys aquí…Com pretenem que converteixin Andorra en casa seva si hem fent ben poc perquè se sentin com a casa.
Sabeu què passa? com que no coneixem aquesta gent que es veu obligada a marxar sembla que aquí no passi res…vivim en una bombolleta, però més val que vigilem, perquè la bombolla que ens protegeix ja comença a tenir esquerdes…