Hipocresia en llengua oficial
A Andorra no es pot fer una revista en portuguès. Ni en francès, xinès, anglès, espanyol o rus. Ho diu la llei del català. I podria tenir el seu sentit. Dic podria, perquè no el té. No el té perquè els quioscos estan infestats de revistes o diaris en totes les llengües. I perquè si la mateixa revista que una empresa vol fer aquí per a la comunitat portuguesa, la fes a la Seu, la podria portar i distribuir sense problemes. L’Estat que vetlla perquè ningú editi a Andorra cap publicació en una altra llengua que no sigui el català, es desentén absolutament del dial radiofònic, on les llicències que el mateix Govern concedeix són usades per reemetre cadenes majoritàriament o absolutament en castellà o francès. Aquí no hi ha problema. L’Estat, titular de les ones, no exigeix res a canvi per cedir-les i, en canvi, es posa totes les traves del món perquè una empresa privada se la jugui amb una revista pròpia. Ara bé, la llei del català diu moltes altres coses, sense que es vegi cap intenció d’aplicar-les. O és que algú em garanteix que seré atès en català al super, al bar o a la discoteca? El mateix Estat que no té cap programa de suport als mitjans de comunicació, com hi ha per exemple a Catalunya, es veu en cor de dir als promotors que una revista no feta en la llengua oficial incompleix la llei. Amb aquesta mesura no aconseguirà que el Luso Jornal es faci 100 per cent en català, aconseguirà que el Luso Jornal deixi de fer-se.
Hola Toni: “I finalment, sóc conscient de l’elegància de citar la CEDH en francès, però us recordo que aquest text disposa de versió oficial catalana, que no portuguesa, per tal que el podeu reproduir sense temor a infringir la Llei d’ordenació d’ús de l’idioma oficial”