Les mil i una

Abans de continuar pitjant tecles deixint-me aclarir una cosa: crec fermament que la immensa majoria dels integrants del cos de bombers d’Andorra són honestos i professionals. A partir d’aquí, una segona consideració. Tinc clar que uns pocs presumptes bandarres han anat instrumentalitzant el col·lectiu fins a desvirtuar-lo. Sincerament, els caps visibles del sindicat majoritari els han fet més mal que bé. Perquè amb la seva egolatria, presumpta, sempre presumpta, han portat el col·lectiu a projectar una imatge mercantilista. Per la importància que té un cos com aquest, sóc el primer que defenso un grup de nivell i preparat. Qualificat i ben considerat. Però si l’Estat els dota d’uns mitjans i d’uns horaris que teòricament són els millors perquè puguin rendir com d’ells se n’espera, jo espero que si només treballen un centenar de dies, a tot estirar, la resta facin el que calgui perquè en les jornades laborals puguin estar  a punt per qualsevol eventualitat. És a dir: no voldria veure bombers fent de pintor ni de paleta ni d’instructor de submarinisme en les hores que tenen per reposar perquè l’Estat els ha facilitat un torn adequat, suposadament, perquè rendeixin plenament.