La Batllia funciona?
Contràriament a la sensació d’alguns, fins i tot de molts, la Batllia funciona. Vaja, la Batllia resol qüestions. Que no vol dir que les decisions que pren satisfacin el justiciable. És clar: el que sol anar bé per als uns, sovint no va bé per als altres. És com una mena de regla de tres. Però amb les dades a la mà, “no es pot demanar més”. L’expressió és del batlle president, David Moynat. El màxim representant dels tribunals de primera instància i instrucció va fer la setmana passada una conferència. Era el primer cop que apareixia públicament fora de l’àmbit judicial. I, potser, el fòrum triat no va ser el més idoni. Molts dels seus missatges anaven dirigits al poder legislador. De retruc, alguns també a les administracions executives. I en la platea de la xerrada no hi havia representants ni d’un ni dels altres. Moynat va explicar les seves raons. Segurament, només amb la fredor de les xifres té raó. Ara, tots els batlles funcionen? Tots tenen la preparació, la capacitació i l’actitud adient? I encara més: és normal que fer de batlle sigui la passantia per a futurs advocats? A mi, que hi hagi qui prengui decisions tant cabdals només acabada la carrera em fa esgarrifar. És una mica agosarat.
