Funcionaris que no arriben a final de mes
Una bona part dels treballadors de la funció pública pateixen dificultats per poder arribar a final de mes en condicions econòmiques, com a mínim, decents. Així es desprèn de l’alt nombre de candidats funcionaris que concorren a les eleccions al consell d’administració de la CASS per la branca dels assalariats. La notícia sembla ben verosímil. El lead és contundent. I em porta a pensar que si ja fins ara l’òrgan de direcció de la CASS denotava poca confiança, a partir de les eleccions del proper 28 de juny encara en traspuarà menys. ¿Quants funcionaris s’havien interessat fins ara a regir els destins de la CASS així, de manera independent, com sembla que ho fan ara? ¿Hauria estat el mateix l’interès si el càrrec –que pot reportar al cap del mes una quantitat equiparable al sou mínim interprofessional– no tingués cap mena de remuneració? ¿Els funcionaris treballen per al país o el país ha de treballar per a ells? ¿Són conscients que, un cop més, ells solets, es posen en el punt de mira? Si realment un funcionari, que és l’únic que té la feina i el sou fix, ha d’anar a esgarrapar un seient a la CASS per arribar a final de mes… o és que estem molt malament o és que hi ha molta gasiveria solta. Penós.
Hola Toni,
realment em costa molt entendre les generalitzacions que empres i les conclusions a què arribes en aquest post. Anem per parts.
1/ Desconec quants funcionaris es presenten a les eleccions de la CASS però donat que hi ha 11 candidatures a la part d’assalariats i que les candidatures són de dues persones, el nombre màxim és 22. Generalitzar i treure conclusions sobre les intencions ocultes o la irresponsabilitat o la barra que tenen gairebé 5.000 persones (o, almenys, “una bona part d’elles”) a partir d’una mostra màxima de 22 (0,44%) em sembla força precipitat, tan precipitat com quan algú (cas que també es dóna, malauradament) es carrega el gremi periodístic en conjunt (o bona part d’ell) (menys de 100 professionals a Andorra) quan considera que un sol periodista (un 1% del gremi, doncs) no ha fet bé la seva feina o treballa amb mala llet o amb intencions ocultes…
2/ Em resulta simplement incomprensible relacionar el fet de postular-se a un càrrec de representació i el fet de patir dificultats econòmiques. En tot cas, si ho admetessim així pel Consell d’Administració de la CASS també hauríem de fer-ho pel Consell General o els Consells de Comú on molts dels que hi arriben no ho fan des de l’Administració Pública, fet que no provoca que relacionem els empresaris, metges o advocats amb dificultats econòmiques de les quals pretenen sortir aspirant a un càrrec de representació.
3/ Encara que admetessim la generalització (que 22 representen a 5.000), em resulta igualment excessiu suposar, així d’entrada, que els funcionaris que hagin optat per presentar-se ho facin per la remuneració (pot ser que sí, no ho descarto, però trobo molt excessiu afirmar-ho rotundament així d’entrada) i que, un cop elegits, fossin tan ineptes com per desvirtuar el funcionament de la CASS. En síntesi, sembla que estableixis la impossibilitat absoluta que una persona que treballa per l’Administració pugui tenir la intenció d’optar, de forma desinteressada (recordem que el candidat que guanyi cobrarà un sobresou, sí, però a canvi d’una sobrefeina) a representar èticament el conjunt d’assalariats. Sincerament, sembla, més aviat, que siguis tu qui concep els càrrecs de representació com una opció únicament de lucre, que no creguis en res fora de la lògica de partits. No podríem interpretar tanta candidatura independent, de forma alternativa, com una prova quasi definitiva de com de farts està bona part de la ciutadania dels excessos i mancances dels nostres partits?
4/ La pregunta és, volem que els nostres representants es llegeixin els informes o no? Doncs potser que ho remunerem, no és tan estrany. Tinc un company funcionari que es treu un sobresou pràcticament idèntic al de la CASS per jugar a bàsquet de forma semiprofessional i t’asseguro que em semblaria molt fora de lloc afirmar que juga a bàsquet per diners i per esclafar les possibilitats dels no-funcionaris que aspiressin a jugar a la seva posició al River. Encara menys pretén que el país treballi per ell (per pagar les subvencions que rep el River de les quals el club treu el seu sobresou).
Potser els funcionaris (el conjunt) no pateix dificultats econòmiques però sí manca de dignitat…
Nota: sí, sóc funcionari (he de demanar perdó?); sí, tinc pensat votar; no, no tinc res a veure amb cap de les candidatures (ni tan sols m’he pogut posar encara a informar-me…).