Periodisme sol·licitat
Repasso alguns diaris per via electrònica. I topo amb un article d’un periòdic del país que parla, suposadament, de periodisme. Ho diu el titular. No vaig gaire més enllà. Només llegeixo algunes referències a les visites que els escolars fan, de tant en tant, a les redaccions dels diaris. I començo a pensar en com devem i deuen explicar als estudiants, potser futurs periodistes alguns, què és l’ètica periodística. Sí. Sé que hi haurà qui em tirarà la cavalleria per sobre. Ho sé. És el joc. En el periodisme no hauríem de deixar perdre valors com la constància, una certa dosi d’idealisme i mantenir-nos fidels a una línia. A uns principis, en certa manera. Per això crec que a alguns se’ls deu fer difícil explicar als estudiants que sempre volen estar al costat, i a favor, del poder. L’ostenti qui l’ostenti. I em demano, també, si és periodisme el periodisme sol·licitat. Que un senyor del Govern et truqui demanant-te, per exemple, que vol que li preguntis en una roda de premsa sobre el Madriu. I que tu, sense manies, compleixis l’ordre. Això passa, oi, en algun periòdic del país? Això és periodisme? Aquest és el periodisme que volem? Doncs benvinguts al periodisme sol·licitat. El poderiodisme.
