El preu de l’amor
D’alt no en sóc. Tampoc massa baix. Però de centímetres, siguem sincers, no en vaig sobrat. Parlava d’altura, encara que mai no se sap. Pentino algunes canes i no sóc ni prim ni gras. És cert, els darrers temps, pel camí de la vida, hi he deixat alguns quilets. Ben deixats, diria. Danso bel·ligerant en el món del periodisme. I ara faig colzes, alguns, no pas molts, amb el dret. Tossut quan cal, flexible quan convé, miro de compaginar el seny i la rauxa. La responsabilitat amb la necessària irresponsabilitat meditada. Sempre dins uns paràmetres. Els meus. Potser errats. Però sempre, o gairebé, dins el rail d’aquella via que miro de seguir. Puc ser fred de portes cap en fora. Fins i tot arrogant. Distant. Dur de pelar. Res. Tot una màscara que es desfà com un glaçó de gel enmig del desert. Com un terròs de sucre en un vas de llet. La llet. Una de les meves begudes preferides. No bec si no és quelcom que no dugui alcohol. No fumo si no és per fúmer la pota alguns cops. Tant pocs com puc. Tants com, sovint, no voldria. Obertament tancat. Romànticament sensible. I per molt que m’hagin robat el cor, encara no hi ha qui em vulgui comprar en cos. I en ànima. Em vol, vostè? Em venc baratet. Tan sols al preu de l’amor.
“Em venc baratet. Tan sols al preu de l’amor.”
Això s’anomena prostitució.
“Danso bel·ligerant en el món del periodisme. I ara faig colzes, alguns, no pas molts, amb el dret. “Dons a veure si t’enteres d’una puta vegada que certes informacions que “rebs” estan, del teu costa,t sota secret però no el que te les facilita, que és jurat.
No tinc costum, ni ho faré tampoc a partir d’ara, respondre segons què. En qualsevol cas, deixar clar que les aportacions estaria bé fer-les identificant-se amb noms i cognoms reals com ho faig jo amb habitualitat. Respecte el contingut… la primera part no cal ni comentar-la. Crec que la metàfora que jo vaig voler emprar queda lluny del comentari. De la segona part, demanar si se’m pot aclarir quelcom. Ja dic, però, que no tornaré a fer cap comentari si el precedent no ve degudament identificat. Moltes gràcies.
M’ha agradat llegir-te!!!
Una abraçada!
Mònica