D’orientacions i autoenganys
Per molt que, alguns, ens intentin fer veure el contrari, la ciutadania, la petitíssima part de la ciutadania que pot estar interessat (o preocupat) amb allò que fan els polítics del Principat no es pot creure que realment vulguin anar a l’una. A desencallar la situació. A resoldre problemes. El front comú és virtual. La realitat, la que percep aquell qui no té una ment intrínsicament recargolada o interessada, és que de comú, més que un front, hi ha un frontó. Sigui qui sigui que digui alguna cosa rebota al cap de poca estona. Passen minuts, hores, dies… però tot torna a estar igual i res no sembla anar endavant com la crisi i la delicada conjuntura global recomanarien haver d’anar. Sincerament, voler fer una altra lectura del debat d’orientació política i dels moviments posteriors és pretendre ser més papista que el papa, esdevenir un optimista delictivament agosarat o autoenganyar-se. Autoenganyar-se per enganyar. No hi ha res pitjor que pensar que ara que fa calor i bon temps i s’obre la porta a les vacances no cal fer res. Que ja arribarà el setembre i potser la situació haurà canviat. O no, és clar. I res no canviarà en positiu si els polítics no hi dediquen una mica de seny i de feina.
