Cambrils
És un dels ports d’Andorra. De les platges del Principat. Metafòricament, és clar. Perquè Cambrils és molt més. Feia molts temps que no hi treia el cap. Però em venia de gust fer-ho. I em continuarà de gust. No hi vaig ser pas massa estona. No hi anava a torrar-me. Ni a prendre el sol. Hi anava a passejar. A caminar per carrers i places que m’havien estat habituals. Comprar diaris, entrar a la llibreria on hi havia passat estones. Tot estava gairebé igual. O millor. O almenys és la sensació que en vaig tenir. Parlo de la zona més propera al port. De l’ajuntament cap avall. Diguem-ne l’espai més turístic. Vaig parar-me a pensar que érem diumenge per la tarda. Passades les 2. I que hi havia molts establiments oberts i d’altres de tancats. En tot cas, que cadascú, cada botiguer, cada comerciant, havia pogut triar. Sí. Ho sé. És la temporada alta, a Cambrils. Però em va fer pensar. I molt. I, sobretot, em va fer pensar molt el fet que no vaig veure pràcticament botigues descuidadament tancades. Algunes havien canviat d’objecte de negoci de dos anys ençà. Però encara estaven millor cuidades. Res de persianes rovellades ni botigues que no s’obririen l’endemà. Vaja, igual que a l’avinguda Meritxell.
Jo estiuejo a Cambrils i no solament estan obertes les botigues a les dues de la tarda, a les 5 i a les 7 del vespre. Els diumenges de temporada alta estan obertes fins passades les 10 de la nit! Sembla mentida que enlloc d’ajudar a tirar endavant fem tot el possible per complicar encara més la situació.
Si l’objectiu és conciliar la vida laboral i la familiar que busquin una altra manera, perquè quan hagin de tancar les botigues d’Andorra per falta de clientela, que algunes ja ho han fet, els treballadors tindran tot el temps del món per estar amb la família….això si sense feina!