Sarko, sí
Partint de l’axioma que mai no plou a gust de tothom, és obvi que la visita del Copríncep francès ha generat lloances i critiques. La fugacitat de l’estada al Principat de Nicolas Sarkozy va ser una premissa objectiva. Un element, si es vol dir així, prou fàcil de qüestionar. Si l’home visita les parròquies o saluda a més o menys autoritats això són figues d’un altre paner. I més aviat sense gaire rellevància. O la rellevància folklòrica que el mateix Sarkozy va assegurar que havia volgut evitar amb la seva presència a Andorra. Unes quantes setmanes abans del viatge hauria estat força crític amb el mandatari francès. Un cop passat l’acte… no va estar tan malament. Que ningú no s’enganyi: Sarkozy va venir a fer el seu paper. Una mica de cap d’Estat d’un Estat que li porta fluixa en el 95% de les ocasions i molt de president de la República. Perquè Sarkozy no va venir al Principat a passar l’estona, la poca estona que va ser en terra andorrana. Va venir a dir a tot el món, o com a mínim a Europa, que ell ja està fent els deures, o els està fent fer, als súbdits fiscals. Que es comprometi amb el Coprincipat i tot plegat és feina dels assessors. Que per això hi són. I per això ell és un polític de primer ordre.
