Fora de lloc (i II)
Si haver-se carregat un hipotètic equip és un dels preus, en negatiu, que ha de pagar Jaume Bartumeu un cop ha accedit al Govern, l’altre pes que li pesa com una llosa és que, a voltes, no té assumit que governa. I no pas perquè no sàpiga donar ordres. No és això. Bartumeu és un home agre. Té sortides bones, sí. Però sovint es pot carregar la ironia intel•ligent per un excés de bilis. Massa mala llet. O que pixa fora de lloc, vaja. Intentar rebatre una opinió contrària al decret d’horaris comercials carregant contra el director general d’una estació d’esquí és voler matar pardals a canonades. El cap de Govern, d’Andorra o d’on sia, quan exerceix com a tal, no cal que pretengui deixar en evidència un tècnic d’un camp de neu. Són rangs diferents. I l’únic que ha fet és rebaixar-se. Un cop més. Que vulgui rebatre els cònsols, que juguen en la mateixa arena política, té un passi (encara que oblida que no és pas qüestió d’oposició perquè el color polític ha quedat molt diluït si no que els comuns tenen una visió diferent, altres prerrogatives a defensar i a la Taula de Turisme i Comerç ho van dir d’una forma ben clara i molt correcta). Però sovint Bartumeu es passa. El perden les formes. Queden fora de lloc.
