L’ètica dels barrets
Puc estar del tot d’acord que fer pagar quelcom a algú per un fet del qual encara no se n’ha declarat la responsabilitat és del tot agosarat. Probablement, fins i tot jurídicament incorrecte. Del tot qüestionable. Sempre, és clar, que el tracte sigui per a tothom el mateix. Vaja, que vull pensar que el Govern no executa reclamacions als uns i en deixa d’executar als altres en funció d’amistats o parenteles. Parlo de l’afer de la cobertura de les despeses generades per un vessament de carburant que hi va haver a Arinsal. Més tard o més aviat s’hauran d’exigir responsabilitats. I les despeses no les haurà d’acabar assumint l’Estat perquè sortirà el responsable de la fuita. El que em sembla del tot inconcebible és que hi hagi qui no acudeixi a una comissió legislativa on es tracta la qüestió i sí que assisteixi a la sessió de Consell on s’acaba de debatre el cas. La Justícia haurà de dilucidar la responsabilitat de l’hotel on es va originar el vessament. Però l’advocada de l’hotel no pot voler resoldre el cas en tan que consellera general. Mal exemple ètic el de la consellera Bibiana Rossa. Mal exemple ètic el de l’advocada Bibiana Rossa. No es pot tenir un cap i voler-s’hi col·locar dos barrets.
