Les mil i una

El debat, ara, més que nom té cognoms. A Espanya. El govern de l’Estat veí planteja una reforma de la legislació en matèria de Registre Civil. I sembla que s’enfonsa el món. Perquè el cognom patern no sempre mani, hi ha la proposta de l’odre alfabètic. I es genera un terratrèmol. De fet, si es vol, a l’Estat espanyol l’ordre tradicional dels cognoms es pot alterar. Més d’una parella ha tingut conflicte, per aquest fet. Alguns ho han resolt amb una moneda. Jo de dubte no en tindria cap. Si mai tinc un fill i la seva mare ho vol, el primer cognom serà el matern. Aquest és un no-debat que jo tinc resolt fa molts anys. Diria que des d’abans, fins i tot, que l’alteració del llinatge fos possible. Per a mi és com una mena de qüestió sentimental. De reconeixement a aquella persona que durant nou mesos durà el seu fill dins seu. Un fill és de la mare i del pare. Sí. Però aquest vincle natural que les dones poden viure és excels. I no exempt d’un cert risc. D’una certa dificultat. D’algunes renúncies. La mare és la mare. I en el sí de la parella ha de tenir un reconeixement diari. En el fons. Però també en la forma. O així m’ho sembla. Després, més enllà del temps d’embaràs i de l’ordre dels cognoms s’ha de compartir tot.