El bloc
M’escriu un amic. Per una d’aquestes xarxes socials virtuals que tinc descuidades. Se m’acaben fent pesades, ves. Em retreu que tinc el bloc abandonat. Que fa dies que no hi escric res. Que si tot és producte de la campanya electoral. Certament, fa molts dies que no hi escric res. I de ben segur que no és per falta de material per fer-ho. Ni de bon tros. Vaig cansat, encara. No dono a l’abast. Per feina, per estudis, per qüestions més personals. No m’ho atrapo tot. I quan un no s’ho atrapa tot no acaba fent res bé. En sóc conscient. Però sí. La precampanya, la campanya i les eleccions, i les posteleccions m’han tingut ocupat. Distret. Encara impregnat per la fal·lera taronja, les estones de minirelax de què he pogut disposar m’he estimat més dedicar-les a qui m’aprecio. A qui m’estimo. A compartir estones i neguits. Propostes i vivències. Hi tinguis la relació que hi tinguis, quan un té referències vitals molt clares crec que s’hi aboca. Espero no parlar només per mi. I tot plegat em fa pensar que les xarxes socials han revolucionat el món, que parlar-escriure en un bloc és meravellós, però que no hi ha res com mirar als ulls d’una persona i poder-hi compartir moments sempre inoblidables.
