Les mil i una

Ni esquio ni he esquiat mai. Però estic content. Satisfet. Orgullós, diria, fins i tot. Ho estic pel treball que han fet desenes, centenars de persones els darrers mesos. O més i tot. L’empenta que han mostrat totes aquelles persones que un bon dia van creure que Andorra podia ser organitzadora d’una prova de la Copa del Món d’esquí alpí. L’excel·lent tasca que han dut a terme aquest cap de setmana. Malgrat les adversitats. Tot i el maleït vent que ens va manllevar la jornada extra amb què els havia premiat la FIS. Ni esquio ni he esquiat mai. Però he gaudit d’allò més veient baixar a tot drap per la pista Avet les millors esquiadores del món. Des dels moviments més tècnics en l’eslàlom de la vencedora final Marlies Schild o la força imponent en la primera mànega de Tanja Poutiainen a l’espectacular duel entre Tessa Worley i Tina Maze en la segona mànega d’un gegant que va posar a prova les corredores en un revolt de dreta a esquerra en un canvi de rasant just a l’altura del mur. Si ja feia temps, anys, que dic que em vull llançar a aprendre a esquiar, ara encara en tinc més ganes. Però , sobretot, estic encara més segur de la capacitat del país. Andorra ha estat la primera campiona del món, aquests dies.

Aberrant, indignant, insultant, ant, ant, ant. Fora de lloc, fora de mida, pixar fora de test, fora, fora, fora. Això dels cònsols, dels salaris, i més aviat d’algunes cònsols, no té nom. Jo no sé si a aquestes alçades a Escaldes i a Sant Julià, i en general a tot el país, els càrrecs públics són conscients que els ha triat el poble que, en molts casos, no arriba a final de mes. I si hi arriba, no ho fa menjant sis cops al dia i mantenint tres cases. Si durant la campanya els candidats a cònsol haguessin dit realment el que volien cobrar segur que molts no haurien votat l’opció que van votar. Sí, és cert. La política ha d’estar remunerada. Però els polítics no tenen dret a pixar-se a la nostra boca i pretendre que els riguem les gràcies o, com a mínim, que no els diguem el nom del porc. És clar que hi ha tantes classes de polítics com tipologies de persona. Evidentment, i com arreu, acaben pagant justos per pecadors. Com passa, sense anar més lluny, a la Funció Pública. Hi ha funcionaris de moltes menes. D’acord. Però Trini Marín (fer marxa enrere és perillós) i Montse Gil els han donat metralla per massacrar-los. Ens han donat tota classe d’artilleria. Si ens han de tocar els sous primer que donin exemple.