Repe
Hiverns que no són hiverns, estius que no són estius i cimeres que no són cimeres sinó pactes danesos que no diuen res, que no serveixen per a res –no per retornar hivernalitat a l’hivern, en tot cas…–. Feixistes a Itàlia, demagogs a França, inútils a Espanya, perduts a Andorra, populistes arreu… Governs incapaços, inútils, irresponsablement covards; oposicions victimistes, oportunistes, irresponsablement destructives… Sistemes caducats, estats massa grans, polítics massa fotogènics… Desigualtat general, un 20% de població que controla el 80% dels recursos i un món que capitalitza els beneficis i que socialitza les pèrdues, sobretot quan hi ha crisi… Crisi evitable i inútil, mal aprofitada… Por de les alternatives valentes i alternatius amb alternatives immobilistes, poc realistes, mal dissenyades… Tomàquets que no tenen gust de tomàquet i urbanites desorientats que ens prometen que els tomàquets tornaran a tenir gust de tomàquet… Excés de llibres, absència de filtres, pel·lícules ja vistes, teleescombraries que reflecteixen socioescombraries, megalòmans insuportables, incapacitat general per veure-hi més enllà, massa gust per a les xifres i massa poc per a les persones que hi ha al darrere, pessimisme paralitzador, país paralitzat, pànic a la diversitat, fanàtics per totes bandes i a tots els bàndols, campi qui pugui com a actitud general, bons propòsits que mai no durem a terme, incapacitat per teixir una seca interessant estant de vacances… Repe, repe, repe. Tot plegat, cromos repe. Repetits d’altres anys, de tots els anys… Impotència? Repe. Mala llet? Déu n’hi do també. 2010, new game?
