Models de conducta
Bobbi Eden va prometre fel·lacions a tots els seus amics de Facebook si Holanda guanyava el Mundial. Com era de preveure, un cop fet l’anunci el gros de les seves amistats virtuals va disparar-se. Lluny d’inventar-se una clàusula restrictiva del tipus “la promesa tan sols era vàlida per als amics registrats abans d’anunciar-la”, l’actriu porno holandesa va tranquil·litzar tots els fervorosos seguidors de l’Oranje que viurien la final amb una sensació d’estar apostant a un tot o res que vinculava glòria esportiva amb plaer carnal: no importava quant creixés el nombre de les amistats a Facebook, ella compliria la promesa acompanyada –si calia– per d’altres companyes de professió que s’havien ofert a col·laborar amb aquesta desinteressada iniciativa. La paraguaiana Larissa Riquelme va prometre menys però amb menys condicions. En principi, es va comprometre a despullar-se si la selecció del seu país derrotava l’espanyola als quarts de final del Mundial. No va ser així però ella, que suposem que ja s’havia fet a la idea –i ja havia signat–, va optar per despullar-se de totes maneres, venent-se a més a l’enemic en fer-ho amb una bandereta espanyola a la natja. També van vendre’s la reina espanyola i la cancellera alemanya, seguint partits des de la llotja simulant que allò que passava al camp els interessava, una actuació teatral deplorable amb l’únic objectiu de guanyar popularitat –la primera– i suport electoral masculí –l’altra–. Una constant d’aquest Mundial –Carbonero inclosa–: dones conegudes fent allò que se suposa que plau als mascles, mostrant el camí a les dones anònimes per triomfar a la vida…
