Drets
Dret a no ser guai. Per timidesa, per mal humor, per sinceritat, per avorrit, per pesat. Tant és. Dret a no ser guai. Dret a no tenir o a no voler tenir més de quatre amics. Al Facebook, a l’escola, a la vida. Tant és. Dret a no sortir de nit però sí sentir-se jove, perquè no t’agrada l’alcohol o perquè no t’agrada la música comercial o perquè t’agrada més dormir o llevar-te d’hora els diumenges al matí per menjar-te la via, la pista, la muntanya, el món. Dret a tenir mals despertars, als dies esquerps, a admetre que les teves vacances no han estat les millors vacances del món. Dret a tenir un mal dia, una mala setmana, un mal any, una mala vida. Dret a no voler quedar-se moreno, o a conformar-se amb el moreno paleta, a no seguir ni voler seguir la moda, a anar sense planxar, a no afaitar-se cada dia ni tampoc deixar-se la barba sinó a afaitar-se de tant en tant i prou. Dret a no depilar-se. Dret a no ser viril i a no ser femenina. Dret a no saber-ne ni cinc ni de mecànica ni d’electrònica, a no saber dibuixar. Dret a no haver de seguir l’esport de competició i dret a poder ser un malalt del futbol sense que per això et considerin més estúpid. Dret a ser seriós, molt seriós, en el bon i en el mal sentit de la paraula, dret a no hipotecar-se, a ser romàntic d’una manera diferent, sense tòpics, sense clixés, a certa vehemència, a ser radical, a exaltar-se en defensar una idea i a no voler exaltar-se per res del món. Dret a no ser guai, dret a no ser el guai que la societat espera de nosaltres. Dret a no ser un guai estàndard. Dret a no ser estàndard. Dret a ser com s’és. Dret a la diferència. Dret a ser.
Clar que si!
Totes les persones tenim el dret de reaccionar i comportar-nos com ens doni la gana davant de qualsevol circumstància! Fora protocols i formalitats, evidentment! Tenim el dret de ser com som i a qui no li agradi que s’hi posi fulles…
Si et serveix d’alguna cosa jo també sóc ‘la rara’ pq no m’agrada sortir de festa, en el sentit que s’entén ‘anar de festa’, sóc ‘la rara’ pq no bec alcohol i sempre em pregunten el perquè, com si fos una obligació…!, sóc ‘la rara’ pq quan sóc en un lloc on no hi estic el 100% còmoda marxo sense donar explicacions a ningú, i, ja per últim, em qualifiquen de ‘rebel’ pq dic el que penso quan em passa per davant una injustícia, una intransigència o una situació surrealista. Bé, aquest és el preu que hem de pagar els ‘no guais’ o que no combreguem amb les modes i la manera de fer de la societat en la que ens ha tocat viure i volem ser lliures sense haver d’explicar pq fem el que fem o diem el que diem.
Rosa Burgos Mateu.
Comparteixo completament el teu escrit.
Només que després de dir tinc dret a , cal fer . I per això ens hem d’armar de valor, coratge, i molta valentia perquè la pressió social, la dels amics, i fins i tot la família no sempre faciliten posar en practica aquests drets no escrits però oh quant estipulats. !!!
Ja som 3 “ no guais” !
Salutacions !
rosa
Dret a tenir el moreno paleta!! clar que sí
Bravo pel text!!