Yvan Lara

Qui pensa, doncs, Andorra? Hi ha gent que parla d’ella (escrivint un article al diari, participant en una tertúlia, intervenint en unes jornades), qui treballa per a ella (tots els historiadors, sociòlegs o politòlegs del país treballen a l’administració) i també, evidentment, qui cobra d’ella per pensar-la, sense pensar-la (tots els mercenaris de l’assessorament que acaben cobrant una pasterada per fer quatre informes a mida per al Govern de torn). La reflexió sobre Andorra, per tant, s’ha caracteritzat fins ara per ser inconstant, amb voluntat únicament instrumental, d’aplicació immediata i, en molts casos, al gust de qui paga… Ningú o, com a mínim, cap institució s’ha dedicat fins ara a pensar Andorra amb temps, amb distància, amb autonomia de pensament, amb l’únic objectiu d’analitzar-la, de conèixer-la millor, de poder formular, després, hipòtesis de millora sòlides, creïbles. I aquí, bona part de responsabilitat la té la nostra universitat pública. Existeixen dos models d’universitat i hem triat la fórmula que menys necessitàvem, la que satisfà algunes necessitats de formació aquí i allà (que a d’altres llocs assumeixen, per exemple, els col·legis professionals), inconnexes, amb formadors de fora o d’aquí sense el més mínim requisit de formació, no ja que siguin doctors en la seva matèria sinó que siguin reals professionals d’allò que ensenyen. I mentrestant, ni rastre d’un màster, per exemple, d’estudis andorrans, o d’uns departaments orientats a la recerca, a establir sinergies amb el territori, a pensar Andorra, a criticar Andorra amb arguments sòlids i de forma constructiva, que bona falta ens faria…