Joc d’atzar
S’acosten les eleccions i, amb elles, La Pregunta ha abandonat el seu hàbitat dels comentaris per passar l’estona i comença a ser formulada amb més nerviositat: “I si tornen a empatar?” Un coneixement mínim del nostre sistema electoral combinat amb un seguiment dels acostaments preelectorals hauria de tranquil·litzar-nos en aquest sentit: si la gran coalició de centredreta s’acaba materialitzant recuperarà –com a mínim– Escaldes i Ordino, gua-nyarà amb majoria absoluta i no tornarà a haver-hi empat. (Ara, si la coalició resulta ser profundament antinatura, no hi haurà bloqueig ni amenaces de trencament a Casa de la Vall però sí a l’òrgan directiu de la coalició. Desvestir un sant per vestir-ne un altre?) Tornem, però, a La Pregunta: i si tornen a empatar? Confiem en la capacitat d’entesa i en el bla bla bla… No, seriosament: potser caldria començar a pensar en solucions sistèmiques. N’hi ha de serioses: ampliar el nombre d’escons, tenir un parlament imparell, reduir el llindar de vots necessari per obtenir representants, tornar-se a plantejar la circumscripció única, etcètera. Si, en canvi, ens entestem a mantenir l’absurd, siguem coherents i adoptem solucions absurdes. La nostra llei electoral preveu que, en el cas que dos partits empatessin dos diumenges seguits a les eleccions comunals, serà un joc d’atzar qui decideixi qui obté el consolat i la majoria i qui es queda amb la minoria. Potser ha arribat l’hora d’estendre la mesura i aplicar-la a una situació d’empat al Consell. Si agrada, a més, podríem exportar-la a d’altres països bloquejats. Encara faríem la primera pela…
