Yvan Lara

És una pena que, en un país amb tantes dificultats per organitzar sondejos electorals de rigor, les cases d’apostes internacionals no semblin gaire disposades a incloure les nostres eleccions generals entre les coses apostables d’aquest món… Llàstima! Sempre ens quedaran les porres… Va, juguem una mica? Jo m’he reservat ja un resultat, més o menys arriscat: DA 19 (7+12), PS 9 (7 i la capital), ApC 0, VdA 0 (que, si considerem l’habitual marge d’error del ±5%, també permet combinacions com 20-8-0-0; 18-10-0-0; 19-8-1-0 o 18-9-1-0). Vaja, que mentre tots patíem per si tornaríem a viure un nou empat al Consell, la diada de tancament de llistes (tant o més important, atès el nostre sistema electoral, que la dels comicis) ens deixa un panorama absolutament bipartidista a les parròquies, un fet que, combinat amb un sistema majoritari, una majoria sociològica de centredreta a pràcticament totes les parròquies i l’escarment dels votants d’aquest sector de l’espectre polític que, per no tornar a veure Bartumeu investit de cap de Govern, limitaran al mínim el vot a la contra dels que més s’acosten a la seva ideologia, ens pot portar a l’altre extrem de les possibilitats de l’aritmètica parlamentària: les mans lliures totals per al partit guanyador. Tot plegat, una situació d’allò més interessant des del punt de vista polític: com gestionaria un grup que defensa el consens fins a les últimes conseqüències una majoria tan ampla que li permetria aprovar, sense necessitar ningú més, lleis, lleis qualificades i, fins i tot (en comptar amb una majoria superior als 2/3) una reforma constitucional?