Seus
No hi ha cap ens polític del nostre país que es deslliuri, a hores d’ara, del debat sobre la seu institucional. Els comuns –especialment el d’Encamp– perquè encara han de debatre la descentralització administrativa i/o política; els tribunals perquè sembla que qualsevol cosa semblant a un Palau de Justícia va per a molt llarg; el Tribunal Constitucional perquè les seus són també símbols i un despatx qualsevol no sembla que sigui la millor opció per simbolitzar una institució tan important com aquesta; el Govern perquè tampoc ha resolt encara tres debats que, a més, podrien resoldre’s de manera conjunta: l’excessiva concentració ministerial a la capital, l’ús sempre excessiu d’oficines de lloguer i el fet que el gruix dels equipaments culturals no acaba de trobar el seu espai (arxius, biblioteca nacional, patrimoni cultural, exposicions i museus) o el seu ús (Ràdio Andorra, Rosaleda, Casa Rossell, etc.); els coprínceps perquè un despatx tampoc sembla que sigui, en aquest cas, la millor tria simbòlica però, sobretot, pel fet que comptar amb dues seus i no amb una no sembla que sigui el format que millor s’ajusta a la seva definició constitucional de cap de l’Estat de manera conjunta i indivisa; les institucions adscrites al Consell perquè de la seva seu se’n fa precampanya malgrat estar tots d’acord en el fet que han d’anar a la nova seu del Consell; i la nova seu del Consell perquè, precisament, el nom és erroni: Casa de la Vall no és l’edifici de l’antiga Casa Busquets (l’“antiga Casa de la Vall” a partir d’ara) sinó el nom que rep la seu del Consell General, es trobi aquesta on es trobi.
