Portades inútils
Una de les situacions més incòmodes en què pots trobar-te de vacances si ets lector és estiuejar en un lloc relativament aïllat amb una provisió insuficient de literatura, havent de recórrer –un cop devorada la selecció inicial– a llibreries mínimes de benzinera o de quiosc. Al problema evident de la possibilitat mínima de tria (i de la sospita de la qualitat també mínima de l’obra oferta) s’hi afegeix la dificultat de triar entre obres que no coneixes, les contraportades de les quals, a més –en afirmar totes amb la mateixa intensitat que es tracta d’una obra superlativa que ja ha seduït milers de lectors–, no ajuden gens… Si, a més, volem evitar de triar en funció del tema tractat –estratègia que sol comportar sorpreses desagradables–, només ens queda la intuïció, la portada i l’aspecte general del llibre. El més útil consisteix a mirar de descobrir, d’entrada, si es tracta d’un llibre editat per ser venut o regalat o per ser llegit. També sol ajudar la màxima de Forges segons la qual la qualitat d’un llibre sol ser inversament proporcional al nombre de pàgines que el conformen –una màxima amb excepcions, evidentment: no us perdeu, per exemple, Freedom, el més nou de Franzen, que arriba traduïda aquesta tardor–. Comencem a fer-nos a la idea que no hi haurà res que ens convenci, una sospita que ens confirmen de seguida les portades, totes inútils, impersonals, elaborades a base del fotograma de la pel·lícula basada en el llibre o de fotografies que no diuen res… En fi, que tocarà fer una escapada a ciutat… Sort n’hi ha de les llibreries… i de la Supercopa, que ens salvarà una nit d’impasse…
