I caldrà veure com es resol el futur pagament dels drets meritats fins al dia d’avui, segons van indicar ahir fonts de l’esmentat departament. El titular del ministeri, Jordi Cinca, va presentar dimarts a la Plataforma sindical de funcionaris un estudi actuarial que posa en relleu que l’Estat hauria d’haver previst en els seus comptes fins a 273 milions d’euros per respondre de les obligacions contretes amb els seus treballadors. I que aquesta xifra s’enfila fins als 417 milions quan arribin a la jubilació el conjunt dels actuals 1.914 funcionaris. L’estudi només fa referència als empleats públics fixos actualment.
El portaveu de la Plataforma, Joan Torra, va assegurar ahir que “la línia majoritària entre els sindicats és la d’acceptar la participació” en el finançament dels drets de jubilació “perquè els [funcionaris] que vinguin també en puguin gaudir”. Torra va deixar clar, però, que l’aportació no pot ser la mateixa per al patró que per a l’assalariat. I que, al seu parer, hauria de ser el Govern qui fes la contribució més gran. El portaveu sindical va afirmar que des dels actuals representants dels f uncionaris no es veuria bé que en la futura Llei de funció pública es puguin suprimir drets de jubilació per als funcionaris que ho passin a ser a partir de l’aprovació del nou marc legislatiu, perquè aquest fet “crearia discriminacions”. Tampoc no acceptarien els funcionaris que el copagament s’apliqués amb efectes retroactius.
Escenari obert
Les fonts ministerials consultades ahir van assegurar que a partir d’ara el Govern posarà fil a l’agulla per tal d’elaborar diferents propostes i entaular, d’aquesta manera, una negociació amb els representants sindicals. Segons les fonts esmentades, el ministre Cinca ja hauria assumit durant la reunió de dimarts el compromís i l’obligació del Govern de ser ell qui posi damunt la taula diferents escenaris a partir dels quals treballar per buscar una solució que no es preveu gens fàcil. La idea dels responsables de Funció Pública és poder dur a terme una altra reunió durant la segona quinzena de mes on ja s’exposarien algunes de les propostes. Les fonts consultades no van descartar que es pugui plantejar fer taula rasa, encara que “entre el tot i el res hi pot haver un punt intermig”. Evidentment, qualsevol escenari possible haurà d’anar acompanyat d’un estudi jurídic que l’avali.
La intenció de Funció Pública és anar avançant en paral·lel la negociació de la reforma de la llei. Les fonts consultades van explicar que d’una banda hi haurà tota l’anàlisi i recerca de solucions per a la qüestió de les pensions, que “té tan pes o més” que la resta de canvis que s’han d’aplicar al marc legislatiu. El treball s’ha de fer durant aquest any i hauria de suposar un canvi notable, vist que la despesa en matèria de personal (ja s’ha fet una llei de mesures de contenció que quedarà sense efecte just quan entri en vigor la nova Llei de la funció pública) és la partida principal en els pressupostos estatals. Les pensions compromeses condicionen en gran mesura les arques de l’Estat. L’estudi actuarial presentat dimarts, i que s’ha calculat amb un interès de capitalització del 4,5% de mitjana, n’actualitza un de fet el 2010.
L'APORTACIÓ DELS TREBALLADORS A LA MÚTUA ES REDUEIX FINS A L'1 PER CENT
Des del mes de març, la contribució dels funcionaris a la mútua que serveix per cobrir-los el cent per cent del salari en cas de baixa ha passat a ser de l’1%. És la segona rebaixa que experimenta l’aportació d’ençà que els mateixos funcionaris van passar a gestionar la mútua. Quan es va posar en marxa la mútua amb el reglament redactat en l’etapa en què el titular de Funció Pública era Ferran Mirapeix, l’aportació fixada va ser de l’1,42%. En una primera reducció es va situar fins a l’1,25%. I ara l’aportació serà de l’1%. La rebaixa s’ha acordat en veure que el volum d’ingressos és molt notable. Les fonts consultades ahir van explicar que el superàvit de la mútua supera el milió d’euros. I que aquest bon resultat només és producte de la bona gestió, ja que el nivell de baixes és el mateix que anteriorment. Segons les fonts, les baixes al sector públic no són pas superiors a les del sector privat.
