Anunci
Anunci
22  Setembre  2014  02:22
                                                                                              Últimes notícies:



main_banner Accedeixi a l'edició impresa del Diari
  Buscar :
RSS
  • Augmentar la mida de font
  • Default font size
  • Disminuïr tamany de font
 
contra_2010

Albert Bosch, AVENTURER I EMPRENEDOR

“Qui esperi estabilitat està més desfasat que el fax”

Mitja: 3.5/10 (13 vots)    Galeria Fotos
per Gabriel Fernàndez - 19/02/2013

Dijous fa una conferència sobre lideratge a l’espai Diari d’Andorra-Deloitte. 46 anys, casat i amb tres fills. Ha fet l’Everest, el Pol Sud en solitari, maratons i ha corregut 7 cops el Dakar. És un aventurer de manual i també un emprenedor. 

Qui és més aventurer, el que fa l’Everest o el que obre una empresa com estan les coses avui en dia?
Són projectes equivalents. Aventurar-se és avançar cap a un camí que desconeixes i que comporta riscos i incerteses. Igual pot ser l’Everest, com fer una ONG o obrir una empresa.

Així, d’aventurers n’hi ha més dels que sembla.
Jo sempre dic que l’aventura no és ben bé l’esport, a última hora t’entrenes i fas més o menys el que et diuen. L’aventura és fer    un business plan i liderar un projecte, o deixar que el lideri algú altre.

Però hi ha aventures i aventures.
Com vols dir?

Que la paraula és juganera. En l’àmbit sentimental una aventura és posar-li les banyes a la teva parella.
Cert, i així està contemplat al diccionari, que la descriu com una experiència amorosa ocasional (riu). I no és pas mentida que una aventura t’aporta moltes emocions positives, però també negatives, hi ha molt risc i molts nervis. Per això a mi m’agrada dir que en les aventures hi ha límits.

A què es refereix?
Està de moda dir que no hi ha límits i tot això, i sí que n’hi ha d’haver. D’ètica, de valors. No es tracta de posar murs, però sí de pensar que s’ha de tenir en compte que allò que fas afecta els altres. A la societat, al medi ambient, etc. S’ha de ser ambiciós però gestionant bé els límits.

Seré molt original. El líder neix o es fa?
Sí que és cert que hi ha gent que té fusta de líder, però si després no té un objectiu no ho serà. No es neix, aquesta qualitat no és constant tota la vida.  

I quin és el bon líder?
El bon líder aconsegueix que la gent que està amb ell cregui que val la pena seguir-lo perquè ell va sempre al davant i hi confia. Ha de ser algú agosarat però també serè en els moments difícils.

Com està el pati polític i veient la descripció que fa, vol dir que anem gaire sobrats de líders?
Fan falta líders en majúscules i no els de pacotilla que tenim actualment, gestors de la mediocritat. I a més oportunistes.

Posi’m un exemple.
Cadascun al seu estil però els tres que van lluitar per arribar primer al Pol Sud. Amundsen, Scott i Shackelton.
 
Shackelton ha passat a la història com el gran supervivent.
Tots hem de ser una mica com Shackelton i adaptar-nos als canvis, ara mateix el camí és el canvi. El canvi és la norma i no l’excepció i cal afrontar-lo amb esperit i mentalitat d’aventurer. Qui pensi que tota la vida treballarà del mateix i tindrà estabilitat està més hiperdesfasat que el fax.

Acabo. Al Pol Sud no es va sentir una mica absurd?
Per una part estava content per haver-hi arribat, vaig fer 1.000 quilòmetres sol, però per l’altre em vaig sentir trist perquè s’acabava i estava gaudint molt. Vaig sentir certa buidor.

 

Afegir comentari

La font de llum i so al riu Valira serà un atractiu turístic?

 

Blocs DdA


Tornar a dalt
Registration
*
*
*
*
*