http://www.diariandorra.ad/nXml/nXml.php ca-CA Feed de noticies del Diari d'Andorra RSS by Premsa Andorrana SA. 17 <p><span clas="text">Als punts mòbils s'han recollit unes 299 signatures, mentre que la resta es reparteixen de la següent manera: 94 a l'Oficina Turisme Laurèdia, 216 al Centre Cultural la Llacuna d'Andorra la Vella, 40 al Comú de la Massana, 35 al Complex Esportiu i sociocultural d'Encamp, 44 a Cadena Pirenaica, 17 al Comú de Canillo, 120 al Centre Màter, i 12 al Centre esportiu del Pas de la Casa.</span> Els impulsors de la campanya recorden que en el cas dels nacionals amb dret a vot s'ha de portar una fotocòpia del passaport per poder validar la signatura i que els menors d'edat poden donar el seu suport a la mateixa llista dels residents.</p> 2010-03-11 12:10:01 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2752 1 <p><span clas="text">Les dades fetes públiques pel departament d'estadística mostren que el nombre d’assalariats del mes de desembre de 2009 va ser de 41.001 persones amb una disminució del 3% respecte al mateix mes del 2008. Pel que fa al salari mitjà ha augmentat en un 2,4% respecte al desembre del 2008, i queda en 2.462,05 euros a causa de la paga que perceben una part dels assalariats. Pel que fa a la massa salarial del mes de desembre, s'ha situat en 100.946.502,88 d'euros, el que representa una disminució del 0,6% respecte el desembre del 2008.</span></p> <p>Calculant la mitjana dels darrers dotze mesos per tal de treure l’efecte de l’estacionalitat de la dada, s'obté un valor de 39.702 assalariats al desembre del 2009. En aquest sentit, es recorda que el mes de març del 2007 es va obtenir el valor màxim històric amb 42.559 assalariats, tot i que a partir d’aquest mes es va canviar la tendència a l’alça i es va produir un descens continu dels assalariats. En l’actualitat la sèrie se situa en valors similars als del juny de l’any 2004, encara que al contrari que en aquell període, la tendència és a la baixa.</p> <p>En termes anuals, el nombre d’assalariats de l’any 2009 s’ha reduït en un 3,1% respecte l’any 2008, i segons assenyalen des d'Estadística, és el tercer any consecutiu en què el nombre d’assalariats disminueix. En aquest sentit, el sector Construcció és on l’any 2009 el descens d’assalariats ha estat superior (-11,4%), representant un 13% del total d’assalariats. A més, el salari mitjà d’aquest sector és el que menys ha crescut (0,6%) i, com a conseqüència, la seva massa salarial és la que més s’ha reduït respecte l’any 2008 (-10,9%).</p> <p>El sector Hoteleria i Turisme és el segon en pèrdua d’assalariats (-4,4%) amb un pes del 12% dels assalariats. El salari mitjà d’aquest sector és el segon que menys ha crescut (1%) i la seva massa salarial també ha disminuït respecte l’any 2008 (-3,5%). En tercer lloc pel que fa a pèrdua d'assalariats se situa el sector Comerç (-4,2%), però continua sent el primer en nombre d’assalariats (25%). El salari mitjà d’aquest sector ha crescut en un 1,3%, per sota de la mitjana global (1,9%). Aquest és el tercer sector en què la massa salarial es redueix (-3,0%) respecte l’any 2008. El nombre d’assalariats d’aquest tres sectors se situa al nivell de l’any 2001.</p> <p>El sector Agricultura i indústria ha reduït en un 1,5% el nombre d’assalariats, mantenint el 5% del pes del total d’assalariats. El seu salari mitjà és el que més ha crescut, en un 2,7%, i la massa salarial també ho ha fet, en un 1,2%. De la seva banda, el sector Serveis ha disminuït en un 0,6% el nombre d’assalariats i amb un 23% del total d’assalariats és el segon sector amb més pes. El salari mitjà ha crescut (2,3%) per sobre del salari mitjà total i la massa salarial també ha crescut, en un 1,7%. El sector Sistema Financer ha disminuït en un 0,3% el nombre d’assalariats, amb un pes del 4% del total d’assalariats. El salari mitjà d’aquest sector ha crescut (1%) per sota del salari mitjà total i la massa salarial també ha crescut, en un 0,8%.</p> <p>Finalment, el sector Administració, salut i educació és l'únic que ha augmentat el nombre d’assalariats, en un 2,7%, amb un pes del 16% del total. El salari mitjà ha crescut (1,8%) per sota de la mitjana i la massa salarial també ha crescut, en un 4,6%.</p> 2010-03-11 11:19:37 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2751 17 <span clas="text">Des de els 9.15 hores fins les 9.30 hores d'aquest matí s'ha tancat l'accés al país veí i també s'ha tancat la RN320 d'accés al port de Pimorent per la mateixa raó. L'Agència de Mobilitat ha informat que es tracta d'un tall momentani ja que la gran quantitat de neu acumulada i el fet que el mantell nival no estigui estabilitzat requereix que es facin aquests tirs per fer caure la neu de forma controlada. A Andorra, després de les intenses precipitacions de principi de setmana, el risc d'allaus roman estacionari en el nivell 4 sobre 5.</span> <div style="overflow: hidden; position: absolute; left: -10000px; top: 0px; width: 1px; height: 1px;" id="_mcePaste"><span clas="text">Des de els 9.15 hores fins les 9.30 hores romandrà tancat l'accés a França per tal de fer baixar allaus. També es tancarà la RN320 d'accés al port de Pimorent per la mateixa raó. L'Agència de Mobilitat ha informat que es tracta d'un tall momentani ja que la gran quantitat de neu acumulada i el fet que el mantell nival no estigui estabilitzat requereix que es facin aquests tirs per fer caure la neu de forma controlada. A Andorra, el risc d'allaus roman estacionari en el nivell 4 sobre 5.</span> <hr class="e" /> </div> 2010-03-11 11:12:48 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2750 20 <p>Els madrilenys, que s’havien posat la Champions com a principal objectiu de la temporada, havien de remuntar l’1 a 0 de l’anada per classificar-se per als quarts de final. Després de gastar-se 300 milions d’euros aquest estiu per tornar a recuperar l’hegemonia a Europa, jugadors i directius havien reconegut durant les hores prèvies al partit que no classificar-se seria tot un fracàs. <br /> Plantilla, cos tècnic i afició estaven convençuts de la remuntada, però la maledicció dels vuitens, ronda que no su­peren des de fa sis temporades, es va tornar a creuar ahir en el camí del Reial Madrid.<br /> El partit, però, va començar bé per als blancs, que, conscients i convençuts de la remuntada, van sortir per a totes i amb una gran pressió al centre del camp van ofegar els francesos en els primers compassos.<br /> Només començar Kaká es quedava sol davant Hugo Lloris, però no va encertar en la definició. Primer avís del Madrid, que aconseguia igualar l’eliminatòria en el minut 6 gràcies a un potent xut de Cristiano Ronaldo. Els blancs es posaven al davant i tot feia presagiar que, com havien assegurat els mateixos jugadors, aixecarien l’eliminatòria i que ho farien per la via ràpida.<br /> El Madrid volia rematar la feina ben aviat, i Cristiano i Higuaín disposaven de dues grans ocasions abans del primer quart d’hora. La millor, però, arribava en el minut 25, quan el davanter argentí va driblar el porter  i va enviar la pilota al pal amb la porteria buida. No era la seva nit. <br /> Tot i que els blancs van controlar a plaer tot el primer temps, no van poder plasmar-ho en gols i el resultat en el descans era d’1 a 0.<br /> Davant la lamentable imatge oferta per l’Olympique de Lió en el primer temps, el tècnic Claude Puel va donar entrada en el descans al jove centrecampista Maxime Gonalons i al suec Kim Källstrom. El partit va fer un tomb i els francesos van iniciar el segon temps tancant el Madrid a la seva àrea. Sense oferir una clara sensació de perill, l’Olympique de Lió va aconseguir tenir la pilota i no va deixar que els madrilenys s’apropessin a l’àrea de Lloris.<br /> Amb aquesta dinàmica, Miralem Pjanic aprofitava una assistència de Lisandro López per situar l’empat a 1 en el marcador. Quedava un quart d’hora i el Madrid n’havia de fer dos. Els blancs no havien rematat a porteria en tota la segona meitat i d’aquí al final no van disposar d’ocasions clares per al miracle. Lisandro López, en el darrer minut, va estar a punt de posar la cirereta. Remuntada fallida i el Reial Madrid que s’haurà d’aferrar a la Lliga per salvar la temporada.<br /><br /><strong>Passeig del Manchester</strong><br />En l’altre partit partit de la jornada, el Manchester United no va tenir problemes per classificar-se per als quarts de final després de golejar amb contundència el Milan. Els italians, que havien de remuntar el 2 a 3 de l’anada, van veure com se’ls complicava la situació abans del descans amb un gol de Rooney. <br /> En la represa, els de Leonardo van abaixar els braços i els anglesos ho van aprofitar per rematar la feina amb un altre gol de Rooney, un de Park i el de Fletcher per tancar el compte.</p> <p> </p> <p>EL VALÈNCIA SE LA JUGA EN UN DUEL DE CHAMPIONS</p> <p>El València rep avui el Werder Bremen amb la necessitat d’aconseguir una bona renda per viatjar a Alema-nya amb garanties de classificació. En un partit digne de Lliga de Campions, Unai Emery no podrà comptar amb els lesionats Vicente, Albelda, Bruno i Mathieu. L’altre equip espanyol, l’Atlètic de Madrid, rep l’Sporting de Lisboa. Quant a la resta de partits, destaca el del Benfica-Olympique Mar­sella i el Lilla-Liverpool.</p> 2010-03-11 08:06:33 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2749 20 Amb l’arribada del segon entrenador, Sergi Teba, que també farà les funcions de preparador físic junt amb Miguel Ángel Rodellar i l’entrenador de porters, Mikel Touzón, s’obre un nou cicle al combinat andorrà sense Santiago Chato Marín com a baixa més destacada junt amb la de David Rodrigo. La nova era del nou seleccionador comença dimecres vinent i amb algunes cares noves, com el porter Josep Ribas i el davanter Sebas Gómez. Un altre dels jugadors que agrada  –i molt– a la direcció tècnica de la selecció és l’extrem dret de l’FC?Andorra, Manuel Veiga Machado, més conegut  per Riera. Segons ha pogut saber el Diari, l’exseleccionador David Rodrigo es va interessar fa mesos per la seva situació, ja que Riera és portuguès i el mes de gener del 2011 arribarà als tres anys de residència. L’única possibilitat d’assolir la nacionalitat per poder jugar a la selecció seria casar-se amb una noia andorrana. Als seus 23 anys, Riera és un dels millors jugadors que ha arribat aquests últims anys al Principat i va ser de la mà del Lusitans la Posa. Un any després el va captar el Matecosa Sant Julià i aquesta temporada ha estat el fitxatge més destacat de l’FC An-dor­ra. “És veritat, ells tenen interès en mi i jo estic interessat per jugar a la selecció. És una oportunitat d’or i és una opció molt bona. A més, jo crec que ja no arribo a la selecció de Portugal”, va reconèixer el jugador de l’FC?Andor­ra, que ja compta els dies per arribar als tres anys de resident, tot i tenir ofertes per canviar d’aires i jugar en competicions més potents com podria ser el cas de la segona divisió escocesa. “Jugar una fase de classificació per a l’Eurocopa és un somni”, va manifestar Riera. De la seva banda, Koldo Álvarez va parlar d’aquesta possibilitat. “Si ell aconsegueix la nacionalitat és un jugador que ens interessa”, va dir Koldo.<br /> En el primer entrenament hi haurà una novetat important amb el porter Josep Ribas. El jugador, de 31 anys, de l’Escale Santa Coloma ha estat convocat per Koldo Álvarez i compartirà entrenaments amb José Antonio Gómez (Ciudad de Vicar), Iván Perianes (Matecosa Sant Julià)?i Oriol Oliva (porter de la sub-21). “Amb l’edat que tinc pensava que ja no em trucarien més. Ara treballaré per fer-me un lloc i per poder entrar en una convocatòria”, va indicar el porter andorrà que va sorgir de l’FC Andorra i va jugar amb l’Inter d’Escaldes, l’FC?Encamp, el Don Pernil Santa Coloma i el Principat. “Tots són bons porters. A l’Oriol no el conec massa i sí que puc opinar de José Antonio, que ja fa molt de temps que és a la selecció i Perianes és molt bon porter. Hi ha molta competència”, va comentar Ribas. <br /> El nou seleccionador va confirmar que confia també en els joves jugadors. “Sé el que poden aportar i hem d’aprofitar la feina feta fins ara”, va manifestar Koldo. 2010-03-11 08:05:21 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2748 19 Sigui com sigui, el muntatge fa  quinze anys que diverteix el públic anglosaxó, de la mà del Teatre Nacional de Brent. El text va caure a les mans de Fermí Fernandes qui, amb Albà, van pensar que semblava feta a mida per a ells: “És una animalada molt divertida, un combat entre dos actors.”<br /> La trama que la sustenta? “Gira al voltant d’una companyia de teatre que és l’encarregada d’explicar el naixement del messies, però no se’n surten, i aquí és on resideix la sàtira”, apunta l’actor.  Hi afegeix que, erròniament, hi ha certa gent “que s’emprenya” abans de veure la representació, però es tracta, considera, d’una polèmica innecessària, perquè “tot el que fem és una mena de Pastorets a la nostra manera”.  <br /> Entre embolics, mística i situacions absurdes hi ha un tercer element que sembla no lligar-hi: l’òpera. Àries d’El Messies de Haendel interpretades per la soprano tarragonina Elena Roche. Què hi fa, la música seriosa enmig de tot això? “Roche, que és una cantant excel·lent, s’encarrega de posar el contrapunt entre dues escenes còmiques”, explica Albà. “És el mateix que feia Shakespeare”, un recurs per potenciar la comicitat dels moments precedent i següent. <br /> El muntatge, que s’inclou dins de la 36a temporada de teatre que organitzen els comuns d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria,  està dirigit per Roger Peña. El director ha treballat al costat de personatges de renom de l’escena, com Mario Gas i compta amb diversos premis, entre els quals els que reconeixen la seva tasca a la versió en català de Sweeny Todd. <br /> Albà defensa la proposta com un “entreteniment sense pretensions”. Una idea que insisteix a deixar clara des de bon començament: “Nosaltres no enganyem ningú, venim a fer el pallasso i el públic sempre sap el que ve a veure.” I prossegueix: “No és la nostra intenció fer cap tipus de teatre alliçonador, sinó un humor més o menys blanc.” <br /> L’actor reflexiona al voltant de l’estil teatral que practica: “El clown autoritza el públic perquè se’n rigui i això és el que nosaltres volem, tant a El Messies com a Brots [la comèdia amb què recentment va passar per Canillo], quelcom que el públic sap prou bé de què es tracta.” <br /><br /><strong>Bona entrada assegurada</strong><br />De moment, el públic sembla haver respost ja prou positivament a la proposta: ahir a la tarda estaven venudes aproximadament tres quartes parts de l’aforament total de la sala (al voltant d’unes nou-centes butaques), segons les dades aportades des del departament de Cultura de la capital.  <br /> Aquesta trenta-sisena temporada ha representat una nova aposta pel gènere de la comèdia per part dels dos comuns organitzadors i que fins al moment els ha reportat bons beneficis en termes de sales plenes. Un marit ideal a Sant Julià i La Glòria del mercat a la capital (una nova aparició de Joan Pera) van aconseguir omplir els aforaments. <br /> Encara resten dues comèdies més: el proper dia 25 desembarcarà Boulevard a Sant Julià, de la mà de Carol López, i el 14 d’abril ho farà l’espectacle Nelly Blue, de T de Teatre. Només Pensa/Ment, que clou la temporada amb dansa, surt de la línia. 2010-03-11 08:04:16 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2747 22 <p>Gàmez va ser alliberada a última hora de dimarts al país africà, traslladada a Burkina Faso, des d’on va viatjar en un avió militar espanyol a la capital catalana, acompanyada per la germana i la secretària de Cooperació del govern espanyol, Soraya Rodríguez.<br />Una multitud de companys, amics i diverses autoritats, entre les quals el president de la Generalitat, José Montilla, l’esperaven a l’aeroport per donar-li la benvinguda. <br /> Amb bon aspecte i tranquil·la, tot i que visiblement cansada, la cooperant va llegir una breu declaració on apuntava que els segrestadors els havien “atès bé, dins de les dures limitacions del desert” i va agrair “de tot cor” al govern “el treball que han fet i el que continuaran fent fins a l’alliberament” dels seus companys, Roque Pascual i Albert Vilalta, que van segrestar amb ella el 29 de novembre de l’any passat.<br /> Al vespre, desenes de persones es van tornar a concentrar a la plaça del Rei de la capital catalana per reclamar la llibertat dels dos retinguts.<br /><br /><strong>Sense rescat</strong><br />La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, havia assegurat abans a Madrid que no s’ha pagat cap rescat a canvi de la llibertat de Gàmez, i va insistir que ha estat “fruit de l’esforç i de les gestions realitzades pels serveis diplomàtics i d’intel·ligència espanyols al llarg de més de tres mesos”, juntament amb la col·laboració d’altres països.<br /> La vicepresidenta va assenyalar també que, de vegades, aquests grups terroristes acostumen a actuar així, en referència al fet que hagin deixat anar primer l’única dona entre els tres ostatges catalans. Tanmateix, han retingut l’altra segrestada, que inicialment es donava també per lliure, Philomene Kabourée, capturada amb el marit italià, Sergio Cicala, que continuen en poder dels segrestadors.<br /> Fernàndez de la Vega va explicar que el govern va rebre “diverses proves” que els tres segrestats catalans eren vius i rebien les medicines que necessitaven, en forma de cartes, fotografies, vídeos i altres comunicacions, incloses algunes trucades telefòniques a familiars, i que no han descansat ni segon, i ho faran fins aconseguir l’alliberament dels altres dos segrestats.</p> <p> </p> <p>ATACS I TROBADES DE LÍDERS A L'ÀSIA EN CONFLICTE</p> <p>Ahir van continuar els atacs i atemptats atribuïts a integristes talibans a l’Afganistan, on en dues accions diferents van resultar morts cinc membres de les forces de seguretat i dos militars de l’OTAN a l’Afganistan, i com a mínim cinc persones, entre les quals dues dones, al Pakistan, en un atac suïcida contra una ONG catòlica. El govern d’Indonèsia anunciava, de la seva banda, la mort en un tiroteig amb la policia de Dulmatin, suposat autor de l’atemptat a Bali que va causar la mort de 202 persones a Bali, l’any 2002.<br />El president de l’Afganistan, Hamid Kazai, rebia a Kabul el cap d’Estat de l’Iran, Mahmud Ahmadinejad, que va denunciar el “doble joc” dels Estats Units al país i va assegurar que la pau no s’aconseguirà per mitjans militars. Karzai va marxar després cap al Pakistan, per a una visita de dos dies, durant la qual s’entrevistarà amb la cúpula del govern d’Islamabad, en les primeres consultes bilaterals després del disseny de la nova estratègia per al país, i de les operacions que les forces de seguretat pakistaneses han desenvolupat al seu territori contra líders dels radicals que actuen en territori afganès.</p> 2010-03-11 07:55:05 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2746 18 Aquesta declaració l’havia sol·licitat a principi del mes passat el comú d’Escaldes vistes les singularitats que tindrà l’edifici, que ha estat dissenyat pels tècnics comunals i que sobrevola la carretera. Aquest fet feia especialment preceptiu l’informe favorable de l’executiu. El projecte es denomina Entre ponts i s’alçarà a la part alta de la parròquia, molt a prop del pont de la Tosca, que dóna nom al vial. El projecte és la gran esperança de l’actual majoria comunal de cara a la reactivació de la zona. L’equipament incorporarà les tecnologies més modernes i pretén esdevenir tot un referent i un homenatge a l’aigua. De fet, una part de l’edifici està concebut com un gran esquitx que acaba arribant al riu. El projecte està destinat, també, a la creació i millora d’infraestructures viàries i de comunicació i a la dotació de serveis de caràcter cul- tural. 2010-03-11 07:54:18 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2745 17 A aquestes persones s’hi han de sumar les 155 que, tot i tenir ara mateix una feina estable, han acudit al servei per millorar la seva situació laboral. Així doncs, Ocupació va finalitzar el mes passat amb un total de 654 treballadors registrats.<br /> Pel que fa a l’edat dels aturats, fins a 225 (un 45,1% del total) tenen entre 40 i 59 anys. Per gènere, la gran majoria són homes, amb 355 dels inscrits, fet que suposa el 71,1% de tota la llista d’apuntats que es troben en situació d’atur. Pel que fa al perfil professional de les persones registrades, un 25,3% del total (126 persones) provenen de la indústria i de la construcció i un 21,4% (107) són treballadors no qualificats, segons van apuntar des del departament d’Estadística del Govern. Per nacionalitat, 155 són espa­nyols i 153 portuguesos.<br /> Al febrer també es va incrementar el nombre de persones que són beneficiàries de la prestació per desocupació involuntària. Així, l’Estat està atorgant aquest ajut a un total de cinquanta aturats, vuit més que un mes enrere. El perfil més habitual respon a homes, d’entre 40  i 59 anys, i de nacionalitat portuguesa o espanyola. 2010-03-11 07:53:06 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2744 21 Un dels protagonistes, no recordo si en la mateixa sessió o posteriorment, advertia que “la solució no està en el pressupost”. Cosa ben certa. És la percepció exacta que tenim els ciutadans. Ara bé, si la solució del problema no és el pressupost, vol dir que el pressupost no és realment el problema. Per la qual cosa per trobar la solució el que cal, en primer lloc, és reconèixer el problema.<br /> Cal parlar clar. Quan vaig presidir el Govern del 1990 al 1993 vaig viure una experiència de bloqueig molt similar a la d’avui. Aleshores, com ara, l’objectiu (no confessat públicament) era, i crec que també l’és avui, carregar-se el cap del Govern, mitjançant la paralització de l’acció governamental, amb l’esperança que unes noves eleccions permetin un nou govern amb un nou cap, començant de nou amb el mateix sainet, amb un govern del mateix color que l’actual, o d’un altre. Objectiu que, en situació de normalitat, es podria acceptar com a perfectament legítim, i justificat democràticament. Fins i tot, eventualment, podria ésser desitjable des del punt de vista de l’interès públic (això últim depèn de les diferents opinions), però que tenint en compte els reptes que el país té plantejats avui, l’objectiu és altament qüestionable. Ni encarar el procediment constituent l’any 1990 al 1993, ni la necessitat, avui, d’una reestructuració de l’economia, la reforma fiscal, i l’encaix amb la UE, justificaven, ni justifiquen un bloqueig de l’acció de Govern, sigui del color que sigui.<br /> No ens enganyem. Per a un bon desenllaç d’aquest repte, com en aquells temps de la Constitució, no serà suficient una majoria parlamentària, malgrat que sigui absoluta; sinó que caldrà un ampli consens, primer de totes les forces polítiques, i després dels sectors econòmics i socials. Davant la importància cabdal dels reptes, les institucions estatals (Govern i Consell General) estan condemnats, pel bé públic, al diàleg i a la concertació. I així semblen entendre-ho els ciutadans d’aquest país quan en l’enquesta del CRES publicada el dia tres dels corrents, el 39,6% dels enquestats opinen que caldria que els tres grups assolissin un pacte d’Estat.<br /> D’ésser aquesta opinió majoritària en el general de l’electorat (i no hi ha cap indici que no sigui així), l’actual actitud de bloqueig, manca de diàleg i de concertació, que mantenen els polítics, falseja el seu mandat electoral. Si la voluntat de la majoria dels electors és la d’un pacte d’Estat, la incompetència, o la impotència, de tots els seus representants (sense cap excepció) per assolir-lo, els deslegitima per a la funció de representació.<br /> Però més enllà del puntual bloqueig de l’acció governamental cal esbrinar quin és el problema real, amb l’objectiu d’intentar no repetir, en la mesura del possible, situacions d’irresponsabilitat política.<br /> En un Estat feble com l’andorrà no hi ha lloc per a governs forts, ni per als bipartidismes, duts a les darreres conseqüències. La primera virtut dels parlamentaris i governants hauria d’ésser la seva habilitat per negociar i arribar a consentiments, malgrat que això suposi haver de sacrificar objectius polítics personals. El nostre sistema constitucional s’inspira en tres eixos bàsics: el Coprincipat, els drets fonamentals i la pluralitat de partits. Ara bé, si sembla clar que una democràcia parlamentària no pot funcionar sense partits, el que avui cal discutir a Andorra és la dimensió real de la transformació d’una democràcia verbal en una partitocràcia real, que suposa la transferència del poder de l’Estat als partits i la instauració d’un Estat de partits.<br /> Polèmica a part, el que és inqüestionable és que els partits s’han consolidat com una peça capital de l’estructura estatal (malgrat que de manera paradoxal apareixen i desapareixen, o simplement canvien de nom quan els convé eludir responsabilitats polítiques). Un dels primers problemes que suposa la seva consolidació és, en part, la que la teoria anomenada pels politicòlegs “unitat trina”, considera com un dels seus elements bàsics que identifica l’Estat, partit i poble. El que ve a dir que el partit ocupa l’Estat en nom del poble. Els parlamentaris i els càrrecs del govern no són elegits per la seva condició personal, sinó per la seva pertinença al partit, que és qui els proposa. Uns i altres es limiten a dur al Parlament i al Govern les decisions que prèviament han estat definitivament adoptades en el si del partit. Aquesta rigorosa disciplina, en una partitocràcia es fonamenta en l’axioma de la infal·libilitat del partit dut a les seves darreres conseqüències. Dit en llengua dels politicòlegs anglosaxons: Partis can not do wrong (els partits no s’equivoquen). O encara més greu, l’aplicació del que Robert Mitchels qualifica com una de les lleis històriques de bronze “que converteix inevitablement als partits en un simple aparell de poder que es troba en mans d’un reduït grup de persones [senyors de la política], que per mitjà de l’organització, per un costat, controlen el poble i s’apoderen de l’Estat”.<br /> Si be és cert que tal vegada sigui exagerat assignar als nostres partits les esmentades característiques negatives, no és menys cert que en la seva actuació s’observa una forta inclinació a pensar-ho i a desitjar-ho, quan s’aferren a la idea del “govern del partit” i a la idea de “majoria absoluta” per tenir “més poder”, tot presentant-ho com a forma ideal, natural i més democràtica per governar. I és en aquesta conjuntura, tal com ha denunciat Giovanni Sartorius, fonamentant-se en experiències personals de primera mà, que “l’elecció dels dirigents i els integrants de les llistes electorals es converteix pràcticament en un procés pràcticament endogàmic en què els afiliats [i amb més raó els electors] compten més aviat poc. En els partits funcionen eficaces comissions de candidatures i, sovint el líder de torn elegeix l’equip sense més formalitat que una proposta a la quals és difícil oposar-se. La majoria de les vegades, l’elecció dels partits polítics nacionals o locals, es decideix en reunions en les quals participa molt poca gent, malgrat que es porti el resultat a altres instàncies del partit a efectes de ratificació, mentre que les successions ens els càrrecs polítics, es converteixen, dintre del partit, en un autèntic drama grec que sol acabar amb forts rasgos de sainete”.<br /> Aquesta és una de les primeres característiques de la nostra democràcia, anomenada parlamentària. Dic únicament anomenada perquè el que realment hauria de caracteritzar-la és el que indica el seu propi nom: el debat en el Parlament entre 28 persones elegides, i no utilitzar la seu parlamentària com a bústia on es dipositen les decisions del partit. En l’actual sistema, apareixen com a inútils les reunions del Consell General, i la mobilització de 30 persones. Seria suficient, penso jo, en la compareixença de tres d’ells, amb el nombre de vots que els ve assignat segons els resultats de les eleccions. 2010-03-11 07:42:20 http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=2743