El castellà exhibeix múscul

El volum –que recull entre altres coses els discursos d’acceptació dels diferents premis Nobel de Literatura espanyols i hispanoamericans, de José Echegaray, el 1904, a Vargas Llosa– ha estat presentat en tres continents. En la recerca de recursos per a la segona edició, va explicar el president de la fundació impulsora de la idea, es va traslladar a llocs com Guinea Equatorial. Al president, Teodoro Obiang, li va recordar la manca de democràcia al país, però en canvi li va haver de reconèixer ser un abanderat de l’idioma en tota cimera de països africans, on s’esforça perquè sigui llengua oficial, va afirmar. També s’ha trobat amb líders d’un signe diferent, entre els quals el Papa Francesc. “Han hagut de passar 540 anys per tenir un Papa hispanoparlant”, va recordar. I la ronda de presentacions del volum –“que no és simplement una eina de projecció” de la llengua, sinó “un agraïment a un idioma que uneix”– arriba a Andor­ra en el marc de la capitalitat de la cultura iberoamericana que ostenta Andorra la Vella.

Cap conflicte

Res a dir sobre la situació on entra en contacte amb altres llengües i també exhibeix múscul? Buqueras no hi veu cap conflicte i ell mateix, reusenc i que va fer la presentació del llibre sobre el castellà en un català que parla des dels dos anys, va dir: “I el dia que es faci un homenatge al català jo hi seré.” No hi ha problemes entre llengües, va assegurar, “al contrari, és enriquidor [...], s’ha de sumar, s’ha de deixar de banderias i d’històries”.

Sobre el castellà va aportar algunes dades, com ara que és la segona llengua materna més parlada després del xinès mandarí, fet important, va insistir, des del punt de vista econòmic, per a un idioma que és oficial a 21 països i que guanya ter­reny en llocs com els Estats Units, que “es calcula que el 2050 serà el país amb més hispanoparlants”. Avui en dia ho és Mèxic. Hi ha un elevat interès per aprendre’l, una altra cosa és “que l’Institut Cervantes estigui poc dotat” de recursos econòmics per ampliar les activitats formatives arreu.

La presentació del volum es va fer al saló d’actes de l’ambaixada, en companyia de l’ambaixador, Manuel Montobbio, qui va destacar que és un “llibre únic, un testimoni, una reflexió d’aquest món que pensa, parla i somia en espanyol”. Un treball impulsat per una entitat “molt compromesa amb la societat civil” i que actualment defensa causes com ara que al país veí s’adopti l’horari de Greenwich. A l’acte hi va haver una àmplia representació d’autoritats andorranes, del síndic Vicenç Mateu a la ministra de Cultura, Olga Gelabert, i la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, entre d’altres.

La Fundación Independiente es va posar en marxa el 1987, va explicar Buqueras, “amb un únic objectiu fonamental: potenciar la societat civil, intentar que tots els ciutadans siguem tots més participatius, associatius, solidaris i democràtics”. Important, va considerar, quan la política “ho envaeix tot i sovint des de la mediocritat, de la que la societat ha de defensar-se”. I avui, es va plànyer, família i escola han deixat de ser referents per als joves, en favor dels mitjans de comunicació o les xarxes socials, “i així ens va”. Un així ens va en què va incloure l’auge de Podem a Espanya.

El llibre presentat, amb profusa presència de representants institucionals, inclou textos dels directors de la RAE José Manuel Blecua i Darío Villanueva, i de l’Institut Cervantes, Víctor García de la Concha. I els discursos dels Nobel, dèiem, i els premis Cervantes.