Coces al català

Si a partir d’ara quan es refereixin a un os que s’ha trencat l’os passen de posar-hi accents, no pateixin que no faran cap falta d’ortografia. I tampoc si parlen d’una dona que dona les claus al seu net. La reforma que fa unes setmanes ha proposat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que, entre d’altres canvis, elimina la majoria dels accents diacrítics amb l’objectiu de simplificar l’aprenentatge de l’idioma, ha aixecat una polseguera espessa i ha despertat alhora el sentiment latent pel bon català. Els detractors ploren el canvi perquè alerten que empobrirà la llengua i també generarà confusió enfront dels qui entenen la modificació com una via per fer més fàcil la de vegades enrevessada ortografia catalana. Però, més enllà d’aquest episodi concret, hem volgut ampliar la qüestió a un debat més ampli: els catalanoparlants escrivim i parlem bé l’idioma? En quin moment es troba avui la llengua?

Sortim al carrer per fer un test senzill (provin a fer-lo a la pàgina següent) que no té cap més pretensió que comprovar la temperatura del català amb ciutadans anònims. “Tradueixi del castellà la frase me has decepcionado”: dels vint enquestats (persones d’entre 23 i 62 anys de sectors tan diversos com l’administració, l’empresa, l’aviació, el dret i el comerç, amb algun estudiant inclòs) només un parell responen correctament amb un “m’has decebut”. El terme decepcionat, en canvi, guanya per golejada i genera sorpresa als enquestats quan els diem que és un barbarisme. Plantegem una altra pregunta: “la forma correcta és em fa mal el cap o hem fa mal el cap? Aquí, la segona opció (la incor­recta) la trien catorze persones. I curiosament, la qüestió referent als accents diacrítics (es demanava establir diferències entre dóna i dona i nét i net) és la que més encerts s’endú (només quatre errades).

Tot plegat demostra que encara hi ha feina per fer. El problema més greu són les faltes d’ortografia? La gramàtica? La sintaxi? Els filòlegs responen. “Jo no crec que sigui tant l’ortografia... el problema és que el català es parla molt malament. Potser abans els nostres padrins feien més faltes d’ortografia però cuidaven més la manera de parlar. Ara hi ha molta descura social i cada cop es nota més la influència que tenim respecte al castellà. Per citar un parell d’exemples, el tenir que o el no em dóna temps, que fa uns deu anys que se sent, s’han estès com la pólvora”, evidencia Maria Cucurull, vicepresidenta del Centre de la Cultura Catalana (CCC) i llicenciada en filologia catalana, que alhora ressalta la paradoxa de “voler salvar els diacrítics quan tothom parla fatal i amb molts barbarismes”. “El cert és que el llenguatge s’ha anat simplificant. Els pronoms, per exemple, s’estan volatilitzant i cada cop s’utilitzen menys. I és cert que les xarxes socials no han ajudat ni l’ortografia ni la gramàtica, tendim a reduir... però diria que ocorre en totes les llengües”, s’hi suma Montse Burgués, professora de català per a adults des de fa quinze anys i una de les assessores del Centre d’Autoaprenentatge de Català d’Escaldes-Engordany.

Els accents i els pronoms febles solen ser dos dels cavalls de batalla de professors i aprenents, però no els únics. “Molta gent, i que es preparen per als nivells B i C de català falla més en la redacció, l’estructura i la coherència del text, la sintaxi i l’ús dels connectors”, assenyala Burgués. En aquest puny, precisament, rau el quid de la qüestió: malgrat que l’ús del català guanyi terreny (segons el darrer estudi del CRES sobre coneixements i usos lingüístics, l’indicador de l’idioma oficial va enfilar-se el 2014 fins a un 3,3 sobre 5), la realitat demostra que el parlem cada vegada més malament. Segons Pau Vidal, filòleg, traductor i autor d’El bilingüisme mata, l’idioma “s’està degradant”. “Es degrada per contaminació pel contacte amb altres llengües, i això passa a tots els idiomes. El problema és que, com passa amb el català i el castellà, quan el contacte és molt sostingut i la convivència és desigual, la contaminació afecta les estructures profundes, i això ja és més preocupant”, reflexiona. Les expressions no hi ha una altra i sí o sí (un calc del castellà) en són mostra. “I d’això, malauradament, la gent no se n’adona. Però el parlant no en té la culpa, el que fa és repetir models i aplicar-los a la quotidianitat”, prossegueix. “És cert que abans el model de llengua era el de la televisió i de manera progressiva s’ha anat descuidant. Potser sí que el model de llengua s’està deteriorant perquè les institucions i la premsa no en tenen un de bo”, valoren Laura Casanovas i Jenny Vila, filòlogues i assessores del Centre d’Autoaprenentatge de Català d’Encamp, quan els demanem sobre la qüestió.

VOLER MILLORAR PERQUÈ SÍ

Amb un discurs tan poc esperançador –per a Vidal, l’única via per intentar que la situació no s’acceleri i s’accentuï passa per canviar la convivència de les llengües i que el català sigui el codi predominant– també s’obre una escletxa en positiu. Als Centres d’Autoaprenentatge hi ha grapats de persones que s’hi apropen amb l’únic objectiu de cuidar el seu català. “Hi ha gent que vol millorar-lo per amor a la llengua i no únicament amb la idea de superar un examen que necessiten per a la feina. La gent s’adona que té errors i mancances i ve a formar-se”, expliquen Casanovas i Vila. Els casos de Teresa i Laura Fernández, germanes, i d’una altra usuària del centre, jubilada i que prefereix no donar el seu nom, ho demostren. Les localitzem al centre encampadà un dijous a mig matí amb tot d’apunts i llibres escampats a la taula. Les tres, nascudes a Andorra i catalanoparlants, expliquen que es van escolaritzar al sistema francès (en èpoques diferents) “amb molt poques hores de català a l’aula” i que, quan van detectar que tenien mancances per plasmar la llengua mare de manera correcta, no van tenir mandra per tornar a estudiar. El repte personal de les tres és parlar i escriure el seu idioma correctament. “Presentar-nos als exàmens no és l’objectiu final, però sí que és una motivació”, diuen.

És difícil l’idioma? Les tres assenteixen amb rotunditat. I què és el que resulta més complicat d’estudiar-lo? En la resposta també hi ha unanimitat. “Els pronoms febles i l’accentuació”. I què pensen de l’eliminació de més de 130 accents diacrítics? Les estudiants llegeixen la mesura des d’òptiques diferents. Mentre que la parella de germanes celebra el canvi perquè entén que la simplificació servirà per fer del català “una llengua més propera i li restarà dificultat perquè hi havia molts punts que no quedaven clars” i alhora clamen perquè la reforma vagi més enllà en el futur, la companya hi discrepa. “En certa manera es perd l’essència del català. I no és normal que durant tot aquest temps hem hagut d’estudiar moltíssim i ara anem enrere per simplificar-ho”.

L'ORTOGRAFIA, QÜESTIÓ PENDENT

Malgrat que els filòlegs posin el crit d’alarma en una sintaxi i unes estructures que cada cop es veuen més alterades per la convivència lingüística, el cert és que el nivell d’ortografia general no és precisament de 10. Una passejada pel carrer, en locals públics, organismes oficials o a les xarxes socials (Internet és una autèntica mina, especialment els fòrums d’opinió dels mitjans de comunicació) deixa cartells, publicacions, rètols i comentaris plagats de faltes. “Potser la manera d’aprendre ortografia ha anat canviant. Però amb els anys d’experiència el que es veu és que, en lloc d’estudiar les normes, és molt més important fomentar la lectura i l’escriptura perquè apliquem molt la memòria fotogràfica”, raona la professora del Centre d’Autoaprenentatge d’Escaldes. Cucurull, al seu torn, palesa que “hi ha moltes faltes d’ortografia en cartes formals, botigues, rètols, cartes de restaurants... a tot arreu”, i lamenta que “a diferència d’abans, quan als pares se’ls havia inculcat que escriure bé era com vestir bé, ara sembla que si escrius malament no passa res”. Tocarà fer colzes de nou, doncs, per no donar coces a l’idioma.

UN TEST RÀPID

1.Tradueixi del castellà la frase: “Me has decepcionado”

2.On hi ha l’error? “La Laia va caure’s al terra i per animar-la li vaig donar un petó

3.Quin és el mot correcte?

- Persona adulta de sexe femení: DÓNA/ DONA

- Que no té brutícia: NET/ NÉT

4.Quina és la versió correcta?

- ESMORZAR - ESMORÇAR - ESTMORZAR

- EM FA MAL EL CAP - HEM FA MAL EL CAP

RESPOSTES:

A) M’HAS DECEBUT B) VA CAURE / FER UN PETÓ C.1) DONA C.2) NET D.1) ESMORZAR D.2) EM FA MAL EL CAP