Sistema financer
Pallardó va lliurar 1,3 milions en líquid a Miquel a Barcelona
L’exdirector general de BPA rebia els diners per evitar la duana i després feia una compensació des del compte d’una societat panamenya fictícia
Pallardó va lliurar 1,3 milions en líquid a Miquel a Barcelona
Joan Pau Miquel va rebre a Barcelona de Rafael Pallardó, testaferro del mafiós xinès Gao Ping, fins a 1,3 milions d’euros en metàl·lic. Fins a 41 vegades es va produir l’entrega de diners a Miquel entre els anys 2008 i 2011. Així es desprèn de l’informe policial que recull l’operativa coneguda com a compensació, que permetia traslladar diners d’Andorra a Espanya i a l’inrevés sense haver de passar per la duana. Pallardó tenia ingents quantitats de diners que havia de pujar a Andorra (en total van ser prop de 70 milions d’euros). Aquesta situació connectava amb la necessitat de clients de BPA de repatriar diners a Espanya, especialment per la crisi. Pallardó entregava els diners en metàl·lic al client de BPA i automàticament el testaferro de Gao Ping rebia una transferència en el seu compte andorrà pel mateix import (feta pel beneficiari de la compensació) sense que es passés ni un sol euro per la frontera.
Miquel va tenir un paper força actiu personalment perquè es va veure involucrat en compensacions de fins a 1,3 milions d’euros en 41 accions diferents. Fins i tot algunes compensacions es lliuraven al despatx de les societats Sadurinvest, Silkinvest i Equuleus de les quals l’administrador únic és l’exdirector general de BPA ara empresonat. Les oficines es troben a l’avinguda Diagonal de Barcelona, al número 620, i allà els diners eren rebuts per una empleada d’una altra societat de les moltes que tenia el director general de Banca Privada.
En nom d’altres
Miquel enviava aquesta empleada (Marta P.) a recollir diners de Pallardó en el seu nom o bé per comptes de clients que eren gestionats per ell. Perquè l’exdirector general de BPA no tan sols feia aquesta operativa amb els diners dels seus comptes, sinó que la va posar en pràctica per a comptes d’altres clients que ell gestionava. La xifra compensada en nom d’altres és fins i tot superior a la que va fer en el seu nom. Marta P. actua, segons la batlle, seguint sempre les instruccions de Miquel. L’empleada rep i lliura efectiu a fi de facilitar la transacció pactada entre el bancari i Pallardó. Els clients gestionats per Miquel evitaven el contacte directe amb el testaferro de Gao Ping.
A través d’una panamenya
Miquel, segons la declaració feta al juliol davant la batlle, ha admès les operacions i les ha qualificat de situació normal. En la part de la compensació en territori andorrà, en les operacions de Miquel, s’enviava una transferència des d’un compte a BPA propietat d’una societat panamenya que controlava l’exdirector general. La transferència anava al compte de Rafael Pallardó a BPA i immediatament després els diners s’enviaven a la Xina, al compte de Xian Chun Xiong, pare de Gao Ping. La documentació que Rafael Pallardó havia presentat a BPA per justificar d’on treia els diners era de societats propietat de xinesos “pel que era evident que ell no era el veritable beneficiari dels fons”.
Gao Ping està considerat com un cap de la màfia xinesa a Espanya contra el qual va actuar la policia espanyola en el cas Emperador. Ping era un empresari amb múltiples naus a Fuenlabrada i tenia negocis legals i, segons les investigacions policials, disposava d’una branca a l’organització que li permetia aconseguir importants beneficis. Per aconseguir passar els productes importats de la Xina amb menys valor del real subornava funcionaris. També utilitzava suborns perquè la policia actués contra els empresaris xinesos de la competència quan no compraven al majorista de l’organització. Fa de prestamista de compatriotes a Espanya amb interessos d’usura i utilitza la violència per cobrar o amenaça els familiars de qui li deu diners. Amenaces tant als que viuen a Europa com a la Xina en cas que no paguin els deutes.
Marges milionaris
Els marges milionaris que obtenia Gao Ping als negocis estan directament relacionats amb el control amb suborns tant de personal de l’administració com de les forces de seguretat. Així aconsegueix permisos d’obertura de comerç, permisos d’immigració, evita inspeccions en els seus locals, pas de mercaderies sense declarar... I fins a setanta milions de diner negre es blanquegen per arribar a la Xina, previ pas pels comptes de Rafael Pallardó a Banca Privada.