Tribunals
Querella dels Cierco contra la 'policia patriòtica espanyola'
La demanda inclou un document d’un suposat escrit en què un dels policies antisobiranistes hauria dit a Carles Fiñana que la FinCEN preveia actuar contra BPA
Querella dels Cierco contra la 'policia patriòtica espanyola'
Els germans Cierco van presentar dimecres una querella per coaccions i amenaces contra el comissari i excap d’assumptes interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas i l’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso. La querella s’afegeix a la que va presentar la família Pujol contra els mateixos policies espanyols. La demanda està relacionada amb les declaracions que va fer Higini Cierco respecte al fet que Celestino Barroso va ser l’iniciador de la trama per la qual la policia patriòtica espanyola va instar Banca Privada a entregar les dades dels comptes dels líders independentistes catalans. I Barroso hauria estat el mitjancer perquè els responsables de BPA fossin contactats per Marcelino Martín Blas. Segons les declaracions de Cierco, la policia patriòtica els va amenaçar de matar tant BPA com Banco Madrid en cas que no col·laboressin. I en la mateixa declaració davant la batlle Canòlic Mingorance va reconèixer que Joan Pau Miquel hauria entregat les dades bancàries de Marta Ferrusola i quatre dels seus fills.
La declaració d’Higini Cierco va derivar en el fet que la família Pujol es querellés contra Joan Pau Miquel per revelació de secret bancari. Posteriorment es va ampliar també al mateix Cierco després que un mitjà espanyol publiqués els documents i fotografies del suposat dia en què es va fer entrega de la documentació sobre els Pujol en un hotel de Madrid on a les imatges a més de Miquel també hi sortia Cierco. I finalment els Pujol també van incloure Martín Blas i Barroso en aquesta demanda. Això significa que els dos policies patriòtics es troben querellats pels Pujol en el cas de revelació de secrets i tant pels Pujol com pels Cierco en la trama de coaccions i amenaces.
Document polèmic
Dins de la documentació que acompanyava la querella presentada pels Cierco dimecres hi ha un document que fa referència a una suposada comunicació del comissari Martín Blas amb el cap de la UIFand, Carles Fiñana. Segons fonts properes al cas, en aquest document s’indica que Martín Blas hauria avisat Fiñana que la FinCEN estaria preparant una acció contra BPA. El director de la UIFand va emetre ahir un comunicat en què desmenteix rotundament aquestes afirmacions. Fiñana diu que fins al 6 de març del 2015 no va tenir constància de l’actuació del Tresor dels Estats Units contra BPA, i que “mai amb antelació a aquesta data vaig rebre cap informació ni tenir cap indici que s’emetria aquesta nota”. Hi afegeix que “mai no he mantingut cap contacte amb l’excap de la unitat d’assumptes interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas per cap qüestió”. I es mostra disposat a declarar-ho davant dels tribunals.
VILLAREJO-MARTÍN BLAS, UNA GUERRA AMB MIL FRONTS
Els documents que parlen de la suposada comunicació entre el comissari Martín Blas i Carles Fiñana estarien dins de la línia de múltiples filtracions de textos confidencials relacionats amb la guerra oberta entre l’excap d’assumptes interns i el comissari Villarejo. Aquesta lluita té moltes causes judicials obertes a Espanya i afecta fins a vuit temes diferents. Des de l’operació Gao Ping fins a Viagra falsa de l’Índia, passant per Corina (l’amiga del rei Joan Carles) o l’operació Catalunya per desacreditar líders independentistes. La més greu de totes, però, està relacionada amb el cas del Pequeño Nicolás perquè en aquest afer també ha acabat implicada la dona de Villarejo, que treballa com a periodista. L’encreuament de filtracions ha provocat des de les converses entre el ministre de l’Interior, Fernández Díaz, i el cap de l’oficina antifrau, Daniel de Alfonso, fins a proves que s’ha demostrat que eren una burda falsificació. La major part de les causes estan encara obertes avui.