reportatge
El retorn de Joan Samarra
Processaments, condemnes, deutes i fins i tot la fallida personal, amb molts creditors per cobrar i molts cops declarat en parador desconegut. Aquest és el recorregut judicial de Joan Samarra Naudi, que diu ser consultor d’inversió a Barcelona des del 2005.
El retorn de Joan Samarra
L’historial de Joan Samarra Naudi al BOPA arrenca amb la seva presència a les llistes del Partit Liberal d’Andorra en les eleccions del 1997. Amb Marc Forné com a cap de llista, Samarra és el segon suplent de la llista nacional. Tot i la majoria absoluta del PLA, Samarra no entrarà mai com a conseller. Aquesta és l’única entrada al Butlletí que no té a veure amb problemes legals. El recorregut judicial de l’expresident d’Orfund s’endega el 2003 quan se’l convoca a la Batllia, l’1 de juliol, per la demanda que ha presentat Banca Privada d’Andorra contra ell i contra Orfund. La citació té lloc “en no haver comparegut” perquè es presenti el dia del judici. Samarra, ja l’estiu del 2003, està en “parador desconegut”, i la Batllia l’avisa que “se li seguirà judici en rebel·lia”. Se’l convoca també per a la causa que contra ell i Orfund se segueix a instàncies de Pavim S.L. Està acusat d’un deute de 174.293 euros més els interessos. Continua en parador desconegut i se’l condemna en rebel·lia, no només a pagar el que deu a Pavim S.L., sinó el cost dels advocats. Com és fora d’Andorra i continua sense presentar-se, no se li pot executar la sentència.
El 2004 arriba una nova demanda, aquest cop de la societat mercantil suïssa NRJ S.A., i la Batllia torna a advertir Samarra que si no s’hi presenta se’l jutjarà en rebel·lia. Aquell mateix any la batlle Cristina Bea fa un aute per un presumpte delicte de Samarra d’emissió de xec sense fons. I indica que “considerant que els fets esmentats poden ser constitutius d’un presumpte delicte major d’emissió de xec sense fons pel que fa a Joan Samarra Naudi, tipificat i penat a l’article 249 del Codi Penal, i que el resultat de les diligències sumarials és suficient per creure responsable penalment Joan Samarra Naudi i que conseqüentment procedeix a declarar-lo processat.” Estableix la seva “llibertat provisional” (tot i que continua en rebel·lia i ignorat parador) i fixa “l’embargament preventiu dels seus béns” així com d’Orfund fins a un màxim de 16.000 euros. El març del 2005 hi ha un sobreseïment per un cas d’estafa on no està clar quin paper jugava Samarra, tot i que és una de les parts a les quals se li fa saber la decisió.
El Tribunal de Corts comunica, el març del 2005, que condemna “Joan Samarra Naudi com a responsable penalment en concepte d’autor d’un delicte major continuat de consum de droga tòxica, cocaïna, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d’un any i mig de presó condicional qualificada a seguir tractament mèdic durant dos anys i a la multa de mil euros”. Quan té lloc la condemna, continua desaparegut.
Deute amb una societat suïssa
El 2005 encara té lloc una nova condemna a Samarra. La societat mercantil suïssa NRJ S.A., en un cas que havia demandat des de l’any 2000, havia acusat Samarra i Orfund per manca de compliment de contracte per un valor d’1,3 milions d’euros. La Batllia considera culpable Samarra i el condemna a pagar els 1,3 milions a més dels interessos, tot i que no pot comunicar-li la decisió en estar encara fora d’Andorra.
La part final de la història comença el 2008, quan la Batllia requereix Samarra per començar el procés de declaració de fallida tant d’Orfund com d’ell mateix. No s’ha pagat res als múltiples creditors. Quan se’l convoca per a la fallida tampoc no s’hi presenta i el mateix 2008 s’exposa públicament l’estat de comptes per a la fallida, tant de Samarra com d’Orfund. Finalment, el 2012 es comunica que “ha estat decretada la cessació de pagaments i fallida del Sr. Joan Samarra Naudi”. Cap més notícia de Naudi fins que aquest any va presentar a Barcelona una demanda contra Jordi Cinca, a qui acusa d’uns suposats delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial i blanqueig de capitals. L’acusació es basa en una suposada teòrica apropiació de lingots d’or per part de Cinca entre el 1997 i el 1999, quan treballava a Orfund. La querella ara ha estat presentada a Andorra un cop no va ser acceptada a Barcelona.
Samarra consta al Linkedin com a consultor d’inversions i gestió de patrimonis a Barcelo-na. Segons les dades, fa de consultor a Active Equity Development Ltd. des del juny del 2005 per Barcelona i altres ciutats espanyoles.