Consell general
Cierco va demanar a Martí que intercedís per no haver de declarar
El cap de Govern li va contestar que no era competència seva perquè la convocatòria l’havia decidit la batlle
Toni Martí va rebre al seu despatx de l’edifici administratiu a final de juliol Higini Cierco. L’exmàxim accionista de BPA, que havia sol·licitat parlar amb ell, li va demanar que intercedís davant el fiscal i la batlle perquè no fos citat a declarar tal com estava previst. Higini Cierco i el seu germà Ramon estaven cridats per la batlle Mingorance el 27 i 28 de juliol d’enguany en qualitat d’inculpats dins el sumari per un delicte major de blanqueig de diners comès amb habitualitat en el marc d’un establiment bancari (conegut com causa general contra BPA). Martí li va respondre, tal com va explicar en la compareixença a la comissió BPA de dimecres passat, que no hi podia intercedir perquè no entrava en les seves competències ni en la seva voluntat interferir en afers judicials, i va recordar-li que la decisió de cridar-los a declarar era de la batlle. L’únic que estava disposat a fer era posar en coneixement del fiscal el contingut de la trobada que estaven mantenint, però no li demanaria res. Cierco va apuntar la voluntat d’explorar les possibilitats de trobar una solució negociada al conflicte obert per la nota de la FinCEN i la posterior intervenció del banc.
La trobada es va celebrar dies abans de la que va tenir el ministre Gilbert Saboya amb Eric Auderset, un alt càrrec del grup Cierco i cònsol honorari suís, que li va proposar un acord que passava inevitablement per suspendre les declaracions dels germans a la Batllia. El Govern ho va rebutjar. Finalment no van declarar en la data prevista en canviar d’advocat hores abans i la compareixença es va ajornar fins al 18 d’agost.
Les relacions amb Espanya
La batlle Mingorance va admetre a tràmit la querella de l’executiu contra Joan Pau Miquel i onze exdirectius més de BPA el 14 de juliol, dos dies després de presentar-la. A la demanda se sol·licitava que Higini i Ramon Cierco fossin cridats a declarar tot i que no estaven inclosos entre els querellats. L’advocat del Govern a la causa és Manuel Pujadas. La setmana anterior a la declaració dels antics propietaris del banc, Pujadas rep un seguit de trucades del despatx Casadevall que des de la renúncia de Jaume Bartumeu es va fer càrrec de la defensa dels Cierco juntament amb Maribel Lafoz. El dia abans de la citació a declarar (17 d’agost), Pujadas respon i li diuen que Josep Casadevall té interès a veure’l, al que en un primer moment es nega. Finalment accedeix a trobar-se només amb ell i al seu despatx professional després que li haguessin suggerit de veure’s en un pàrquing. Casadevall es presenta com a assessor (està donat d’alta al col·legi com a advocat no exercent) sense especificar de qui, si dels germans Cierco o dels seus fills, que en porten la defensa, un dels quals l’acompanya.
La conversa segueix els mateixos patrons d’advertiments i pressió per via directa o indirecta al Govern perquè els Cierco no hagin d’anar a declarar. Durant aproximadament una hora, Casadevall insisteix en la necessitat d’impedir la citació fins arribar a assegurar que en la compareixença a la Batllia pot esclatar una bomba que arribaria a trencar les relacions amb Espanya, que passa per un moment d’interinitat amb un govern en funcions, segons va dir Martí a la comissió BPA. Casadevall es referia al que Higini Cierco va declarar a la batlle l’endemà, el 18 d’agost, amb relació al cas Pujol, on denunciava pressions de la “policia patriòtica” del país veí perquè facilités moviments bancaris de la família de l’expresident de la Generalitat. Si s’aconseguia que no haguessin de declarar, es va apuntar la possibilitat que es podrien arribar a deixar sense efecte les demandes interposades, inclosa la que reclamen 364 milions. Una vegada més, Govern no hi va accedir i ho va posar en coneixement de la fiscalia. La batlle va tancar la instrucció de la causa general a principi d’octubre amb 25 processats, entre els quals no hi ha ni Higini ni Ramon Cierco.