“Garrallà recull el que va sembrar, el menyspreu de molta gent”

S’ha gestionat bé la seva herència de cònsol?

Sí, sempre pots trobar tres peus al gat, però cada època té unes circumstàncies diferents. També l’economia ha millorat, els interessos són més baixos, s’ha pogut solucionar l’endeutament a l’estació, i tot això fa que tot funcioni molt millor.

El gran problema per a les finances comunals va ser el deute de l’estació.

Amb els seus recursos propis l’estació feia front a l’endeutament, el que passa és que amb la Llei de finances comunals els comuns amb estacions d’esquí estem lligats de mans i peus. Et limita perquè qualsevol inversió que facis a l’estació és molt difícil que no et sobrepassi el sostre d’endeutament. No hi ha una altra solució que buscar capital privat perquè no passi això, de moment s’ha pogut trobar una solució que és bona, correcta, i això fa que el comú vagi una miqueta més lleuger en aquest aspecte.

El cònsol a qui va succeir, Antoni Garrallà, s’ha mostrat fa poc molt crític amb la seva gestió i com va deixar l’estació.

No pot dir una altra cosa perquè encara està molt ressentit de la patacada que va tenir ell i el seu equip a les generals i a les comunals. Els ciutadans ho van entendre, ens vam trobar una Massana amb un telecabina adjudicat, és veritat, però que s’havia de pagar, i les obres a l’entorn que s’havien de fer sí o sí amb un dèficit social i estructural enorme. El nostre equip ho va poder fer. No costa gaire adjudicar un telecabina, que són 12 milions d’euros que s’han de pagar, i també els edificis, la plaça, l’entorn, els aparcaments comunals que estaven adjudicats d’una forma molt, molt, diria que temerària, perquè vam arribar al punt gairebé d’haver de rescatar la concessió; i hauria fet trontollar d’una forma espectacular el comú.

Estaven d’acord a fer-ho?

Amb el telecabina sí que estàvem d’acord, però no de la manera que es va fer. Va ser una adjudicació amb nocturnitat, amb traïdoria, feta a la mida del senyor Garrallà que se’l va plantar al davant de l’hotel, sense el consens dels veïns i als qui els havia de passar per sobre. Inclús ni amb les pilones amb un impacte ambiental brutal al projecte inicial que es va haver de remodelar i vam ser capaços, ja que estava adjudicat i s’havia pagat una part d’obrir-lo aquell mateix hivern. No posem en dubte la necessitat de tenir un telecabina a la Massana i el que ha comportat, un augment de l’economia, del comerç i de tot plegat. Ara la Massana és una parròquia viva, però no perquè la va fer el senyor Garrallà, perquè l’hem fet tots els comuns anteriors i els que han passat després.

Es queixava Antoni Garrallà que va fer el telecabina, que ha donat vida a la parròquia i ningú li ha reconegut, deia que hi ha qui no el parla i que vostè si no s’ho hagués trobat tot enllestit i tancat no ho hauria fet.

Parlo de realitats, no de suposicions, i ell de realitats ha fet les que ha fet i cadascú recull el que sembra; i ha recollit el que va sembrar, que és el menyspreu de moltíssima gent, de moltíssims ciutadans de la parròquia de la Massana, perquè ell és una persona que menysprea a molta gent, a molts veïns, i per tant ha recollit això, simplement. Cadascú és esclau de les seves decisions i de les seves paraules.

Com veu la reforma de competències i transferències?

Les competències que emanen de la Constitució serà difícil tocar-les. Les que s’han apropiat els comuns perquè no eren donades pel Govern són més senzilles. Després parlem de si la redistribució és la més correcta i també de compartir serveis. Ara eliminar les competències comunals, no, que hi hagi una administració única perquè hi ha que diuen que Andorra podria funcionar només amb un Govern, sí però no. L’administració d’Andorra està prou bé per par­ròquies. No és per guardar poder, és per arribar d’una forma més fàcil als teus ciutadans.

Per què creu que els polítics no són capaços d’arribar a acords en temes essencials?

Perquè són les persones, un partit polític el fa la persona, i aquí és on està l’error i és on les persones han de tenir la mentalitat més oberta, amb visió de futur i de país, no de la seva ideologia.

Parla del cap de Govern?

De tots, de qui sigui, dels qui porten més temps. És molt difícil no posar-se d’acord perquè tothom vol el mateix. Com quan es va fer la Constitució, perquè crec que avui dia estem en aquest estatus. UE sí UE no, i aquí hi ha discussions entre membres de la mateixa família i a la societat perquè un partit promociona que sí i un altre que no. Què és el millor per a Andorra? Crec que un acord d’associació, però que tingui en compte totes les característiques del país.

Veu que Liberals pugui arribar al Govern?

Els governs són cíclics, ara fa uns anys que governa DA, que és un conglomerat de persones, no dic que no siguin vàlides; hi ha coses que estan fent molt bé, però no governaran tota la vida. I al final un Govern, i m’atreviria a dir que un partit polític, el fa un líder, i ara l’època del líder s’acaba i DA és Toni Martí. Crec que ara li toca governar a Liberals, amb una altra visió que no s’havia tingut perquè les circumstàncies canvien i els polítics també s’han d’adaptar al que toca.

Amb Josep Pintat de candidat?

Josep Pintat és un bon candidat, en poden sortir més, dins de l’entorn liberal hi ha persones que estan molt ben preparades també. L’important és que ha de ser un candidat per a 8 anys i després hi ha d’haver un relleu. Un partit ha de ser sòlid i consolidat i tenir diferents caps visibles que puguin governar. El que és evident és que DA està cremat, i per això veig difícil la reelecció.

David Baró seria un bon candidat per a Liberals?

Fantàstic. És ell qui ho ha de veure i el partit qui ho ha de proposar. Hi ha molts condicionants, però jo dic que seria un excel·lent candidat.