justícia
Cinca es querella contra Samarra i dos periodistes
El ministre presenta als jutjats de Barcelona una demanda per difamació.
Cinca es querella contra Samarra i dos periodistes
Jordi Cinca ha presentat una querella per difamacions i calúmnies contra l’expresident d’Orfund, Joan Samarra, el digital espanyol Crònica Global i el seu director, Xavier Salvador, i el periodista del mateix mitjà Carlos Quílez, que al mateix temps és l’autor del llibre Diamantes sucios que vincula el ministre de Finances en trames criminals de diferent índole. La querella de Cinca exposa que Joan Samarra i els periodistes de Crònica Global estaven coordinats per fer una acció de difamació preparada. La seqüència dels fets passaria, segons la demanda, perquè l’1 de juliol Samarra presenta la querella contra Cinca a Barcelona per uns suposats fets de finals dels noranta i dos dies després el contingut es publica a Crònica Global, quan ni tan sols s’havia determinat quin jutjat la tractaria. I entre el 3 i el 6 de juliol Crònica global publica quatre notícies que recollien com a fets certs les acusacions de la querella que ni tan sols seria acceptada a tràmit a Barcelona. Posteriorment es va presentar a El Prat del Llobregat, on tampoc va ser acceptada. Els jutjats catalans, segons el text, manifesten que no tenen competència territorial, però al mateix temps exposen que Samarra no ha aportat ni una sola prova de les acusacions i que, a més, no té cap sentit perquè els suposats fets estarien prescrits perquè daten d’entre el 1997 i el 1999. El Tribunal de Corts sí que l’ha acceptat a tràmit.
Les notícies acusaven el ministre de traficar amb or i diamants, el relacionava amb el genocida líder liberià Charles Taylor, su-bornar policies, robar a l’empresa Orfund lingots d’or, blanquejar els diners del tràfic d’or i diamants, enfonsar voluntàriament Orfund per enriquir-se, acumular molts milions d’euros que té amagats en comptes andorrans i de Panamà, associació amb narcotraficants, associació amb tràfic d’armes, tractes amb els Se-nyors de la guerra africans i explotació d’éssers humans per a obtenir diamants de sang. Aquestes mateixes acusacions són les que formen el llibre Diamantes sucios. La verdadera historia de Jordi Cinca, el responsable de las finanzas andorranas. El llibre és un recull de totes les acusacions que s’han fet a Cinca en els articles, que al mateix són una transcripció de les acusacions de la querella. El llibre l’escriu el periodista de Crónica Global Carlos Quílez, que també signava els articles contra el ministre.
“Estratègia abjecta”
El text recull que Samarra i Crònica Global van utilitzar “una estratègia abjecta que a vegades s’usa en el camp polític i que consisteix a posar una querella o convèncer algú perquè la posi per atribuir un delicte a una persona de projecció pública”. L’acusació es fa “sense cap base ni cap prova amb l’única intenció” que un mitjà pugui dir que s’ha interposat una querella per difamar la persona pública. El fet que s’accepti la demanda o s’arxivi no té cap importància, perquè ja s’ha produït el judici mediàtic i la víctima queda tacada de per vida perquè hi ha gent que sempre pensarà que alguna cosa hi havia.
El text posa de manifest dos fets importants. D’una banda, el fet que Samarra mai va denunciar prèviament res contra Cinca quan els fets van passar fa més de 15 anys. Ni a la policia ni a la justícia. Però tampoc durant els tretze anys de causa judicial per la fallida d’Orfund i els múltiples actes judicials i declaracions que s’han fet. Aquest fet s’enllaça amb el fet que el llibre Diamantes sucios té un capítol dedicat a la declaració d’Higini Cierco denunciant que el cas BPA està vinculat a les coaccions que va rebre de la policia patriòtica espanyola. Aquest tema no guarda cap relació amb la temàtica del llibre: Orfund i els múltiples delictes i crims comesos per Jordi Cinca a l’Àfrica. El text conclou que unint els dos fets es pot veure quina és la veritable “motivació” de la querella, les notícies i el llibre i qui estaria darrere de la trama.
El ministre demana a la querella sis compensacions. Establir que les acusacions fetes per Samarra en la demanda que va presentar són una difamació. Insta que les quatre notícies de Crònica Global on s’acusa el ministre de múltiples delictes i el llibre Diamantes sucios s’estableixi que són una difamació. Es demana que es condemni Crònica Global a esborrar d’internet les notícies que es consideren difamatòries, i al mateix temps que es retiri de qualsevol canal de distribució el llibre. Es vol que es condemni a publicar a Crònica Global durant quatre dies en la pàgina principal la condemna per difamació en cas que així es fixi i a reproduir-la íntegrament. També es demana que els demandats paguin la publicació d’una pàgina sencera als tres mitjans escrits andorrans per publicar la sentència. I pagar 30.000 euros entre tots que es donaran a una ONG.
L'OPOSICIÓ EN BLOC DEMANA LA DIMISSIÓ DEL MINISTRE
Tots els partits de l’oposició van coincidir ahir a demanar la dimissió del ministre Cinca després que el Tribunal de Corts admetés a tràmit la querella contra ell pel cas Orfund. El conseller liberal Jordi Gallardo va afirmar que “en qualsevol país seriós un ministre amb les atribucions de Cinca no podria continuar sent l’interlocutor davant d’organismes internacionals”. Tant Gallardo com també el conseller general d’SDP Víctor Naudi van qualificar d’“intromissió” el comunicat que va enviar el Govern donant suport al ministre. El socialdemòcrata va acusar l’executiu d’“extralimitar-se” defensant una causa privada, i va afirmar que “és un escrit tendenciós, marca posicionament i podria coaccionar la justícia”.
El PS va alertar que l’admissió a tràmit de la querella “podria afectar de forma negativa la percepció que es pot tenir del Govern i d’Andorra” atès que els delictes dels quals se l’acusa “són especialment greus”, i es va refermar en la petició de dimissió que va fer a l’abril, quan el ministre va fer pública la seva vinculació amb els papers de Panamà. Per contra, DA sosté que la querella presentada per l’expresident d’Orfund, Joan Samarra, “no té cap mena de base”. El secretari d’organització del partit, Esteve Vidal, va manifestar que “li fem plena confiança tant a nivell polític com personal, i confiem absolutament en la seva innocència”, alhora que va criticar que l’oposició “ja l’hagi jutjat i condemnat”. El ministre d’Educació, Èric Jover, va denunciar que “hi ha mitjans que han fet una interpretació extravagant [dient que se’l jutjava] dels procediments jurídics”.
