'cas sant julià'
Detinguts
La policia, per ordre de la fiscalia, va arrestar ahir al matí els dos excònsols lauredians i l’interventor del comú, Josep Maria Altimir
Detinguts
Els excònsols de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gil i Manel Torrentallé, i qui va ser interventor general del comú durant el seu mandat i ho continua sent ara, Josep Maria Altimir, van ser detinguts ahir al matí a conseqüència de la investigació que durant un any i mig ha liderat la fiscalia arran de l’informe d’auditoria del Tribunal de Comptes de l’exercici 2013. Aquell informe desvelava càrrecs a targetes de crèdit comunals per valor de 41.337 euros en operacions no justificades i després d’un any i mig s’haurien reunit prou indicis de delicte per motivar l’arrest dels dos exmandataris lauredians i de qui, per les seves funcions, havia de fiscalitzar i avalar els comptes, l’interventor. Els tres detinguts van ser traslladats al despatx central de policia per prestar declaració i a l’hora del tancament de l’edició continuaven a les dependències de la carretera de l’Obac. Durant el dia d’avui està previst que passin a disposició del batlle. Se’ls acusa d’un presumpte delicte de malversació de capitals públics i de falsedat documental. La quantitat malversada que se’ls atribueix rondaria els 80.000 euros.
Agents de policia de paisà, actuant com a policia judicial, van detenir Gil, Torrentallé i Altimir. De l’arrest de la primera no en va transcendir res, mentre que l’arrest del tercer s’hauria produït al comú però amb màxima discreció. Dos agents de paisà es van personar a l’edifici comunal i van sol·licitar la presència d’Altimir. L’arrest de l’excònsol menor es va produir poc després d’haver arribat a la feina, si bé l’actuació es va dur a terme fora de les instal·lacions de Mútua Elèctrica de Sant Julià, on Torrentallé exerceix de director econòmic. Concretament, van detallar fonts coneixedores, quatre policies de paisà i de manera molt discreta, es van apropar a l’exmandatari quan aquest havia sortit a esmorzar a un bar proper al lloc de feina, seguint la rutina habitual.
Escorcolls, els motius
Tanmateix, durant la tarda d’ahir també s’haurien practicat escorcolls domiciliaris. La voluntat era fer-los durant el període d’arrest per evitar possibles destruccions de proves. Segons fonts coneixedores, com a mínim s’havien de fer als domicilis de l’excònsol major i l’excònsol menor.
Diners sense justificar relacionats amb Naturlandia haurien motivat l’operatiu. Aquí hi entrarien els càrrecs efectuats a les targetes sobre els quals va alertar el Tribunal de Comptes, però també hi ha una provisió de fons problemàtica que va deixar Josep Pintat en abandonar casa comuna i que no s’hauria usat per al que va ser destinada inicialment. Són 1,8 milions destinats al pagament del parc d’animals que no es van utilitzar per fer aquest pagament i que no està clar a què es van destinar. Les fonts van indicar que hi ha quantitats que ballen i sobre les quals no ha estat possible acabar de verificar allà on es van dirigir. Tal com va publicar el Diari el setembre passat, en els comptes del 2015 s’hauria detectat que es van enviar diners des del comú a Naturlandia que el parc va rebre però no va fer constar el destí final de les quantitats. Un problema que va provocar que part de la majoria plantegés la necessitat de dur els números a la Batllia i que no s’avalés la liquidació de l’exercici. Finalment, però, el tancament de l’exercici es va validar i la liquidació es va aprovar a final de l’any passat.
Les detencions practicades ahir, però, van provocar cert malestar a la majoria comunal. I és que es va posar en qüestió que Josep Miquel Vila afirmés públicament que no s’havia trobat res de sospitós en els comptes, una asseveració que, amb els arrestos, hauria quedat en dubte.
La fiscalia
Des que es van conèixer les operacions no justificades amb les targetes, l’oposició al comú clamava perquè la fiscalia intervingués. Va ser ara fa un any que es va conèixer la investigació del ministeri públic. Llavors es va plantejar que la mateixa Montserrat Gil s’havia personat per justificar les seves despeses amb la targeta, extrem que no es va confirmar. L’operatiu, en tot cas, va culminar ahir amb unes detencions sense precedents a la història del país.
ELS FETS
El maig del 2015 transcendeix l’informe del Tribunal de Comptes corresponent a l’exercici 2013 del comú lauredià. La fiscalització dels números detecta pagaments amb targetes comunals no justificats que ascendeixen a 41.337 euros.
L’oposició comunal reacciona d’immediat instant la fiscalia que investigui l’afer. Comença el terrabastall polític.
Aquell mateix mes es convoca una roda de premsa per justificar els pagaments. Compareix Torrenta-llé (no Gil) i argumenta que tots els pagaments corresponen a activitats de representació del comú o CampRabassa i que s’estan buscant tots els comprovants per justificar-los.
L’afer té conseqüències polítiques. El tàndem no repeteix candidatura a les eleccions comunals del desembre. Tornen a la vida civil però la fiscalia segueix investigant.
El febrer del 2016 es coneix que la fiscalia està investigant l’afer que es va batejar com el de les targetes black.
Laurèdia en comú hereta una corporació amb una situació financera molt pro-blemàtica i el tancament de comptes del 2015 no s’aprova fins a final del 2016. La nova majoria, però, no troba indicis de delicte en els números. La fiscalia, però, sí ho ha fet.
