Reportatge
Comissió BPA, a judici
D’entregar totes les declaracions a la fiscalia a rebutjar entregar el que demana un batlle, passant per estar a favor o en contra que Joan Pau Miquel declari. La judicialització de la comissió BPA amenaça de bloquejar l’activitat en espera de dictàmens.
Comissió BPA, a judici
I si s’acceptés la declaració de Joan Pau Miquel davant de la comissió del cas BPA i alguna de les afirmacions que fes fos utilitzada a posteriori, en la vista oral? Aquesta és una de les preguntes que ronden entre els consellers generals en la molt judicialitzada comissió parlamentària que últimament està derivant en una petició constant de dictàmens que estableixi on es troben els límits. Perquè, reprenent l’exemple anterior, hi ha qui defensa que la declaració de Miquel (demanada expressament per l’ex-director general de BPA) podria provocar que posteriorment els seus advocats demanessin l’anul·lació del judici per indefensió en les declaracions fetes al Consell en no comptar amb un lletrat quan li poden fer preguntes relacionades amb el cas. Finalment s’ha pres la decisió d’instar la Batllia a establir un posicionament ferm sobre aquest afer i sobre la base de la resposta es decidirà si se’l convoca.
Exagerat o no, aquest és un dels dubtes que planen entre els consellers generals i que s’afegeix a d’altres incògnites jurídiques. La comissió està pendent de veure què fa amb la petició del batlle Santolària. Els demana que entreguin les declaracions que van fer davant els consellers Higini Cierco i Jaume Bartumeu. La petició prové d’una demanda de la família Pujol que vol tenir clar quina informació van donar els dos respecte a l’entrega de les dades bancàries de la família a la policia patriòtica espanyola. Els Pujol, que tenen Cierco com un dels acusats en la querella que han presentat per revelació de secrets, volen saber si alguna de les declaracions fetes en seu parlamentària contradiu o complementa el que s’ha declarat davant del batlle.
La demanda sobre Cierco també té múltiples punts de vista. I ha derivat en el fet que Josep Pintat, segons diferents fonts de la comissió, hagi plantejat que la solució és portar totes les declaracions que s’han fet davant de la fiscalia i que, en tot cas, sigui el ministeri públic qui decideixi si hi ha algun indici de delicte en qualsevol de les compareixences. Però alguns consellers s’hi oposen de forma frontal perquè entenen que seria convertir la comissió en una espècie de judici paral·lel. Defensen que la comissió es va crear per a l’anàlisi política del cas BPA i del sistema financer sense entrar en temes judicials. Aquí torna a obrir-se el dubte respecte a si la Batllia pot o no obligar que els consellers els entreguin les gravacions de les declaracions de Cierco i Bartumeu (en cas que la petició passi a exigència). Segurament l’afer s’haurà de solucionar amb un nou dictamen. I això ha comportat que Sindicatura (de qui depèn la comissió) hagi d’acabar demanant informes que marquin els límits entre la comissió i la justícia.
La sensació, segons alguns consellers que en formen part, és que la feina ha anat agafant tants camps que s’ha perdut l’essència del que es volia aconseguir: establir quins mecanismes o institucions de l’Estat havien fallat en el cas BPA i quines solucions es poden aportar perquè no es repeteixi.