“És més fàcil treballar a Àfrica que no a França o Espanya”

Representa des del febrer un col·lectiu, amb més de vint enginyeries diferents, que vol que la població i les administracions siguin conscients dels problemes que representen l’homologació de la professió o els efectes de la crisi, que els ha castigat com a sector lligat a la construcció, segons comenta a COPE Andorra-AD Ràdio.

Quina és la principal problemàtica que s’ha de resoldre?

Amb l’obertura i les negociacions amb la UE s’ha avançat a una velocitat alta quant a reglamentació, legislació i acords que no està prou madura. Per exemple, el procediment d’una persona estrangera que vol venir a treballar al país perquè té certes disfuncions i podria donar-se el cas que si l’administració i el Col·legi no estem d’acord se li pot generar una inseguretat jurídica que va en contra dels interessos de tots. L’administració rebrà reclamacions, nosaltres també, i l’administrat es trobarà que una part li diu que sí i l’altra que no, o a l’inrevés. El procés s’hauria de revisar perquè la persona sàpiga si el procediment començarà bé i podrà exercir o no i per tant ja no el comença.

Quines són les disfuncions?

Una persona que vol venir a treballar al país comença el seu procediment administratiu amb Govern i el ministeri competent l’autoritza per exercir una determinada professió a Andorra. La llei indica que per poder exercir realment necessita col·legiar-se, si nosaltres no estem d’acord amb aquesta resolució aquest senyor es troba a la meitat del camí, entre dos aigües.

Per què poden no estar d’acord amb la resolució?

Per reconeixement de titulació acadèmica. El Col·legi d’Engi-nyers, a diferència del d’advocats o arquitectes o metges, no regulem una única professió, sinó més de vint. Moltes vegades requereixen investigació perquè els membres de la junta, tot i la bona voluntat que tenim, no coneixem en detall aquestes 21 professions, hi ha consultes jurídiques al darrere, es requereixen uns terminis i prendre unes decisions al meu entendre des de l’origen del procediment de forma molt més conjunta entre el ministeri i el Col·legi.

No hi ha uns mecanismes d’homologació reconeguts, tots vostès han estudiat fora?

Sí. Ens estem trobant que és més fàcil anar a treballar fora de la UE, a països de Llatinoamèrica o Àfrica que no a França o Espa-nya. Un enginyer andorrà que hagi estudiat a Espanya no tindrà problemes, però si ha estudiat a França té enormes dificultats, a vegades insalvables, hi ha companys que porten anys intentant poder homologar. Per tant, aquesta reciprocitat que sobre el paper és molt senzilla quan hi ha simetria perfecta sobre les dues parts, un enginyer d’un país podrà treballar aquí si el d’aquí pot treballar allà, doncs no és de facto perquè hi ha un tercer element que és qui ha emès el títol acadèmic. Si és coincident amb el país hi ha reciprocitat, si no, no funciona.

Hi ha més facilitats per a un estranger per exercir aquí que per a un andorrà a fora?

Sí, clarament, i aquest és un dels aspectes que caldria interpretar de forma seriosa i conscient de l’aplicació del concepte de reciprocitat que s’està fent.

En el sentit de fixar més limitacions a qui ve a Andorra o tantes com es trobi l’andorrà que vol anar a fora?

Com a mínim tantes, és la posició del Col·legi. Si existís un mecanisme pel qual un enginyer andorrà col·legiat a Andorra, per tant reconegut com a engi-nyer, pogués treballar a Espanya, França o qualsevol dels països dels quals rebem enginyers, no hi hauria cap inconvenient, però aquest mecanisme avui no és clar, no m’atreveixo a dir que no existeix, però en determinats casos que s’ha intentat no s’ha aconseguit amb èxit i per tant entenc que és un problema.

Què fan les enginyeries andor­ranes implantades a fora?

El sector del país és molt coneixedor de les necessitats que requereixen els projectes d’infraestructures en alta muntanya. Energia, aigua, carreteres, tot el que estem desenvolupant aquí és traslladable i estan fent projectes d’infraestructures en entorns difícils. També hi ha una altra part d’empreses especialitzades en transport per cable, que estan afegint valor i desenvolupant projectes als Andes, els Balcans. És traslladar el coneixement que s’ha anat agafant aquí a altres llocs on pot ser útil.

Quina és la xifra d’enginyers que hi ha a Andorra?

És una bona pregunta a la qual ni tan sols jo puc donar la resposta. Puc dir que de col·legiats n’hi ha 149 i hi ha un altre grup que treballen a l’administració, comuns o Govern i no tenen obligació d’estar col·legiats, posem que parlem d’una trentena més. Després hi ha una reclamació del Col·legi en relació als enginyers que estan treballant a les constructores, que entenem que han d’estar col·legiats i no tots ho estan. Consideren que com que no estan signant projectes, que és cert, no haurien d’estar col·legiats, però per part nostra considerem que estan exercint realment d’enginyers i sí que estan signant actes d’obra i exercint responsabilitats tècniques, per tant haurien d’estar col·legiats. Jo confio que això es rectifiqui.

Quants professionals de fora han arribat, ha tingut impacte?

Cinc. Andorra és un mercat madur i la immensa majoria de necessitats estan cobertes i és un mercat molt petit i on és molt important el coneixement del territori i de tots els agents del territori.

Hi ha feina per a tots els engi-nyers o hi ha problemes?

Hi ha feina per a tothom, qui més qui menys està treballant, no als preus i en les condicions que es voldrien, perquè venim de la crisi, on hi va haver un deteriorament de preus molt important per la baixada d’oferta laboral i van abaixar els preus al límit i això es recuperarà molt, molt lentament, encara estem remant molt fort.

Està ben delimitada la feina d’arquitectes i enginyers?

Hi ha aspectes que són molt clars però hi ha competències compartides, i aquí no sempre tenim el mateix punt de vista. L’àmbit on potser hi ha més disputa és l’urbanístic, en obres d’interès civils on els enginyers civils tenen igual competències que els arquitectes. Un volum important de tipus d’edificació, figures de planejament urbanístic, plans parcials, plans especials, projectes de reparcel·lació ho poden fer els dos.

Com els afectarà l’acord amb la UE, n’estan informats?

Sí, afecta temes legislatius i normatius. És molt important que els professionals que tinguin interès a venir es trobin un país ben regulat, ben reglamentat, que els doni seguretat jurídica que vegin que les coses es fan de forma seriosa i estem en el camí.

S’ha d’avançar en aquest camí cap a la Unió Europea?

A nosaltres ens convindria un bon acord amb la UE per poder treballar en condicions raonables en l’àmbit més pròxim, el pirinenc, costat francès o espa-nyol. Podríem aportar molt i és un actiu del país per poder oferir als veïns en els acords que seria satisfactori per a les dues parts.