“El 'cas BPA' ha deixat un pòsit negatiu i costarà aixecar-lo”

La Cambra constata amb xifres la millora econòmica i insisteix en la necessitat de remarcar els avantatges del país per atreure inversors que no coneixen Andorra o en tenen una imatge equivocada, segons comenta el president a COPE Andorra-AD Ràdio.

Com analitza la situació econòmica, la crisi ha acabat?

Que l’activitat econòmica ha millorat està claríssim, és una realitat. Andorra ha passat set anys de recessió ininterrompuda i el 2014 es trenca la tendència i s’inverteix, però en lloc d’agafar una línia ascendent agafa una línia més aviat plana. Comparativament estem millor que abans i cal dir-ho, però no estem en els nivells als quals estàvem acostumats. A Andorra li ha anat molt bé i ara quan no li va tan bé sembla que ens va pitjor i en realitat no ens va tan malament.

Què mostren les dades que té la Cambra?

Encara no hem presentat l’informe del 2016 però ja li avanço que ha estat un any millor que el 2015, i a les enquestes semestrals per saber com els va als empresaris i com els anirà surt que sectors que havien estat duríssimament castigats ja fa un any que van molt millor. Hi ha més ocupació i una cosa molt important com és l’increment del preu mitjà també s’ha aconseguit.

Hi ha perill que no s’impulsi suficientment l’economia per deixar enrere la crisi?

Perill sempre n’hi ha perquè vivim en un món molt global i de vegades no ve només del que fa Andorra, sinó del que passa a l’entorn. I quina incidència tindrà el Brexit. L’economia andor­rana està fortíssimament influ­enciada per l’espanyola, el 65% dels intercanvis són amb Espa­nya, i què hi passarà? El procés català pot acabar influint i no hi tindrem res a veure. Estem en un món canviant i això influeix en les expectatives empresarials.

La millora turística és evident, però, i a d’altres sectors?

Amb el sector turisticocomercial estem parlant de més d’un 40% del PIB, gairebé la meitat de l’economia andorrana, i si això va bé l’economia, també.

L’evolució ha d’anar cap a una oferta comercial per a un client de més poder adquisitiu?

La dinàmica va canviant a poc a poc per si mateixa, i el client low cost que teníem fa 10 anys ja no el tenim tant. Andorra ha perdut el diferencial de preus per una sèrie d’avatars geopolítics en els quals ha tingut poc a veure i l’esforç que ha fet el comerciant per adaptar-se ha estat important. Crec que a poc a poc estem apujant bastant el target del client que ve, és evident que el client de gran poder adquisitiu no vol massificació i vol uns accessos més còmodes, més ràpids, i ara per ara no els tenim i hem de lidiar amb el que tenim.

Es parla de diversificar l’oferta d’Andorra, quins altres sectors s’han de desenvolupar?

L’altra gran pota és el sector financer, que representa el 22% de l’economia, per tant, no és menor. Està en un procés de canvi important també perquè tota la regulació inherent al món del 2017 és molt diferent de la del 2007 o del 1997 i l’adequació que ha de fer per posar-se en els estàndards d’homologació és molt gran. Hem deixat de ser un paradís fiscal, per tant s’ha acabat el secret bancari i una era i entrem en competència en un món global. No ens queda més remei que intentar buscar altres pilars i són necessàriament els derivats de la inversió estrangera.

No està aportant el que inicialment s’esperava?

Potser teníem o se’ns va vendre la idea equivocada que tindríem “cua” de gent per venir a invertir i tenim l’interès que tenim, Andorra és el que és i no ens coneix ningú, i malauradament arran de la crisi de BPA se’ns ha conegut per coses més negatives que positives. Abans no ens coneixien i ara ens coneixen per quelcom que no som i això representa un esforç molt important per redreçar les coses que requereix mitjans i temps, i així estem, per fer una nova pota perquè l’economia pugui sustentar-se. Hi ha elements que hi ajuden, com els convenis de no doble imposició, que donen una confiança a l’inversor que abans no tenia.

Es noten els efectes encara de l’‘afer BPA’?

Els efectes com a tals ja han passat, el que ha deixat és un pòsit de negativitat al país, de reputació, i això ens costarà aixecar-ho, s’estan fent esforços però costarà. Una notícia negativa n’eclipsa cinc de positives.

S’han de fer més missions per donar-se a conèixer al món?

El que cal és molta pedagogia per a tots, empresarial, que és el que estem fent, i política, per esmerçar esforços per invertir en la marca Andorra, per invertir a donar-nos a conèixer en positiu.

Quins mercats cal buscar?

Digues que soc realista o possibilista, però atès que no ens coneix ningú és més fàcil anar als mercats propers que als llunyans i el nostre radi està molt acotat.

França i Espanya?

Sí, però França i Espanya són enormes i més amunt de Tolosa i Bordeus o de Perpinyà no ens coneix ningú, i a Espanya quan surts de l’entorn de Catalunya i Saragossa tampoc no ens coneix gaire gent i això s’ha de canviar i s’han d’anar fent esforços. Sense descartar que es puguin fer missions a d’altres llocs, acompa­nyades d’un component polític o dels ambaixadors o agregats comercials que provoquen que suscitin un mínim interès empresarial.

Cal una pausa en l’acord amb la UE com demana Liberals?

Crec que pausa ja n’hi ha. Govern pel que veiem des de dins del pacte d’Estat no té cap pressa, perquè tampoc té pressa de la mateixa UE perquè segurament té problemes més importants. Només hi ha estabilitzat el marc institucional i ara s’està amb la lliure circulació de les mercaderies i als agents econòmics se’ns està demanant la implicació i estem treballant fort. És una negociació que serà llarga i difícilment es tancarà aquesta legislatura.

Quines conseqüències pot tenir el Brexit o els dubtes que hi ha a França per les eleccions?

Penso que el Regne Unit serà capaç d’assolir un acord d’associació, que també el necessita, en aquest nou encaix que tindrà, que li serà bo per a ell. Jo aniria a no donar-los ni aigua perquè són ells els que han marxat, Europa no ho farà, i això més l’habilitat que sempre ha tingut el Regne Unit per negociar un bon acord d’associació, i al que ha d’aspirar Andorra és a no tenir-lo pitjor, com a mínim igual de bo que el que seran capaços de fer els britànics.

La força d’Andorra no és la mateixa que la del Regne Unit.

La força d’Andorra, Mònaco i San Marino, els tres que estem negociant, no és la mateixa. Per tant, no és desenraonada la idea que diu molta gent de veure què passa amb ells per després exigir com a mínim un tracte similarment bo, com el que acabarà aconseguint el Regne Unit.

Es podran encaixar peticions especials com el tabac, que és la que més ressò està tenint?

No només la del tabac, les franquícies dels viatgers. Tenim una franquícia de 900 euros que en cap cas volem que es perdi, és veritat que és el triple de la mitjana de països de fora de la UE, però també Andorra té les particularitats que té i són les que està intentant posar sobre la taula, i fer que hi hagi certa comprensió de la UE i especialment dels nostres veïns, que són els que tenen en realitat el pes més fort per acabar influenciant l’economia andorrana i el que acabi fent la UE.