Camí planer i tranquil

La vall d’Incles és de les més accessibles del territori, però no per això menys atractiva. A l’hivern, la neu tenyeix de blanc un indret que és molt obert i poc feréstec, motiu pel qual el converteix en apte per a principiants. Recórrer tota la vall pel camí de l’Obac amb raquetes, esquís de fons o de muntanya és una bona opció per iniciar-se en qualsevol d’aquestes activitats. Per als més experimentats, i també agosarats, hi ha l’opció de continuar i pujar fins al port d’Incles, el més baix que connecta amb França i des d’on es pot gaudir d’una magnífica panoràmica al vessant francès de la serralada.

A la vall d’Incles, s’hi accedeix des de Canillo per la carretera CG-2 en direcció a França. Superat El Tarter, entre els quilòmetres 16 i 17, s’ha d’agafar un trencall a l’esquerra i estacionar el vehicle just després de la cruïlla. El punt de sortida es troba darrere d’uns edificis anomenats Déu Sol. Aquí cal calçar-se les raquetes o els esquís i començar a avançar per un camí senzill i planer que transita pel vessant obac de la muntanya tot resseguint el riu d’Incles per la riba dreta. El sender supera un bosc de pi negre al principi i després creua diverses bordes antigues al llarg d’un recorregut tranquil que dura aproximadament una hora. Fins arribar al fons de la vall, no hi ha ni cent metres de desnivell, fet que converteix la ruta en apta per a tots els nivells.

Des de l’Oficina de Turisme de Canillo, no obstant això, alerten de les dificultats afegides que hi ha a l’hivern. Com que el recor­regut està senyalitzat amb marques a terra o a les roques, quan està cobert de neu no hi ha manera de veure cap senyal. Per això, no recomanen la travessa si no es coneix la zona ni el camí que condueix fins al fons de la vall. A més, és possible que el recorregut presenti gel, motiu pel qual cal extremar les precaucions tot i que el camí de l’Obac d’Incles estigui catalogat de fàcil.

Si les condicions ho permeten, per a aquells més experimentats, hi ha l’opció de seguir fins al port d’Incles, però abans cal consultar el butlletí de perill d’allaus perquè el pendent que condueix fins als 2.262 metres del port és propens a la formació d’allaus. Al final del camí de l’Obac, el sender deixa de ser pràcticament pla i comença a pujar en línia recta cap al port d’Incles o també anomenat de Fontargent, ja que dona accés als estanys del mateix nom que hi ha a la banda francesa. Són 2,65 quilòmetres més que es poden recórrer en 1 hora i 45 minuts, malgrat que el progrés està subjecte a les condicions nivals i cal tenir present que s’han de superar 419 metres de desnivell. La pujada és suau fins als planells de Manegor i després s’accentua fins al port. Tot i així, les vistes que hi ha a dalt són una autèntica recompensa a l’esforç de pujar fins al port d’Incles, un dels passos més utilitzats per al contraban al segle passat.

LOCALITZACIÓ: Canillo

DURADA: 2 hores (anada i tornada)

DIFICULTAT: fàcil

DISTÀNCIA: 5,2 quilòmetres (anada i tornada)

DESNIVELL: + 68 metres