Una ‘coach’ a Fontaneda
46173.jpg
a trajectòria de Tolmo en això de fer un cop de mà a qui no troba el camí va començar el 2000, com a terapeuta floral. Ella mateixa havia fet un camí durant els anys anteriors que divergia considerablement del que esperava de la vida, amb una trajectòria pel món de l’empresa que no la satisfeia de cap manera. “Em sentia infeliç, havia deixat de gaudir de la feina i em plantejava que alguna cosa hi havia que no rutllava del tot”, explica. Així que ella mateixa es va adreçar a un terapeuta que l’ajudés a aclarir tots els ets i uts de la seva vida. “M’havien diagnosticat una depressió endògena, és a dir, per a tota la vida, i jo vaig voler saber com funcionava el meu mecanisme intern”, recorda. Es va endinsar en un treball personal que, acabat i amb hores d’estudi i preparació paral·leles, va fructificar en una proposta laboral: va començar a passar consulta ella mateixa, al mateix gabinet i especialitzant-se en essències florals i com ajuden a modificar els patrons interns, diu. D’alguna manera enrevessada, Tolmo tornava així a la vocació inicial, la infantil: volia ser metge. De fet, recorda, els estius de l’adolescència s’havia passat moltes hores recorrent els quiròfans on treballava el seu oncle, metge, i aprenent-se de memòria per què servia cada peça de l’instrumental mèdic. “Però jo ho tenia tan idealitzat que en veure com era la realitat vaig veure que allà no encaixaria”, admet.
Els mecanismes del cos humàAmb tot, si als vuit anys intentava llegir llibres d’anatomia, el cos humà i els seus mecanismes segueixen sent la seva passió, assegura. “Ara em segueixo interessant per la biologia, però ara molt des del punt de vista dels mecanismes inconscients, de les emocions, el vessant més psicològic”. Tot i que la carrera de psicologia també la va aparcar: es va decebre en enfrontar-se a tantes assignatures dedicades a l’estadística i les matemàtiques. “I finalment jo no volia exercir de psicòloga, no m’interessa treballar amb gent que té problemes greus sinó amb gent que no sap com assolir els seus objectius.” La barcelonina és d’aquelles persones amb el do d’escoltar els altres, una d’aquelles a qui tothom es confia. “Des de petita que tothom venia a explicar-me les seves coses”, recorda. I finalment va ser el seu terapeuta qui li va aconsellar que s’hi dediqués. En un primer moment, dèiem, amb les flors de Bach, “que és una teràpia que m’atreu molt perquè és tan simple i natural i, no obstant això, funciona, tot i que és un procés lent”, adverteix. Després es va endinsar per altres viaranys, com les teràpies PSYC-K, una tècnica, argumenta, “que treballa sobre les creences inconscients, que ens ajuda a canviar els pensaments que ens limiten per altres que ens donen força”. Tècniques d’alliberament emocional, hi afegeix, que va plasmar en el llibre Una princesa en el espejo. Una guia para salir del cautiverio emocional. És a dir, apunta, que hi ha qui “no s’adona que està en una presó on la porta, en realitat, és oberta”. I com ser-ne conscients? “Has de veure que pateixes més que gaudeixes, que et sents infeliç, que no et ve de gust aixecar-te del llit per enfrontar el dia a dia”. Un malestar del qual costa prendre consciència, afirma, “perquè estem educats per tragar, per aguantar, perquè des de petits la paraula que més sentim és no”. Amb aquest títol en marxa, per a l’any que comença espera la publicació del segon, encara que sense data definitiva. Un encàrrec de l’editorial Cossetània per a una col·lecció. 100 ideas para una vida más sana y natural és un compendi molt breu i en píndoles molt petites dels coneixements que ha acaparat durant els últims quinze anys. I després, el salt a la novel·la. Un llibre que ja ha començat a esbossar des que està instal·lada a Fontaneda. “Fa quinze anys que escolto històries”, recorda, i ja és hora d’aprofitar-les per a un relat que tindrà Andorra com a escenari.