l’emblemàtic henry cartier-bresson, al Museu del Tabac

Així definia Henri Cartier-Bresson (1908-2004) una filosofia de treball que anava més enllà de la simple activitat fotogràfica:?el gust per la composició, la recerca de l’instant decisiu –aquell moment precís en què la imatge cobra tot el significat–, la preferència pels rostres anònims i les escenes quotidianes, la fascinació pels paisatges exòtics, la voluntat de mostrar la cara oculta de la realitat... A través d’una selecció de 53 imatges, el Museu del Tabac ofereix des d’ahir a la tarda fins al 17 d’abril vinent la possibilitat de conèixer de prop, i per primera vegada al Principat, una de les figures emblemàtiques de la fotografia del segle XX. Sota el títol L’imaginaire d’après Nature, l’exposició mostra de manera cronològica una trajectòria professional marcada indefectiblement pel seu temps, des de la guerra civil espanyola o l’alliberament de París fins a la realitat de l’Índia, la República Popular Xinesa o la Unió Soviètica. Cúmul d’influències“L’obra de Cartier-Bresson aglutina influències molt complexes, incloent-hi la del surrealisme”, va assenyalar la comissària de l’exposició, Emmanuelle Hascoet, qui va remarcar que ja el 1947, abans de la fundació de l’agència Magnum al costat d’altres col·legues, el Museu d’Art Modern (MOMA) de Nova York ja va oferir una primera gran retrospectiva dedicada al fotògraf. Durant l’etapa a Magnum, Cartier-Bresson “va convertir aquesta agència en un referent de qualitat, amb viatges i reportatges a tots els racons del planeta”, hi va afegir Hascoet. La mostra s’inicia amb algunes de les instantànies més significatives que el fotògraf va realitzar a França i Bèlgica a principi dels anys 30, prossegueix amb les visites a Itàlia, Espanya i els Estats Units, i finalitza amb les imatges captades a Mèxic, Rússia, l’Índia o la Xina. Hascoet va ressaltar la debilitat que Cartier-Bresson sentia pels països orientals, que el va portar a assignar-se aquests dos últims països quan treballava a Magnum. Als anys 70, el fotògraf “va anar allunyant-se progressivament del fotoperiodisme per centrar-se en el paisatge i el retrat”, va comentar la comissària de la mostra. Dues modalitats que també queden reflectides en aquesta exposició. De manera especial el retrat, amb les imatges que va recollir de les grans personalitats del segle XX, com l’artista italià Alberto Giacometti –amic personal de Cartier-Bresson–, el matrimoni de científics Irène i Frédéric Joliot-Curie o el filòsof i escriptor Jean-Paul Sartre. “El que més sobta és que retratava de la mateixa manera persones mundialment conegudes i gent anònima”, va subratllar Hascoet. A més a més, el fotògraf va sentir una especial predilecció per retratar les masses, com exemplifiquen dues de les imatges incloses a la mostra:?la que ensenya el públic –i només el públic–, de l’acte de coronació del rei Jordi VI?del Regne Unit, el 1937, o la captada durant el 1945 en l’alliberament del camp de concentració de Dachau, quan una de les presoneres reconeix la col·laboradora de la Gestapo que l’havia denunciat. L’exposició està organitzada amb el patrocini de la Fundació Julià Reig, la col·laboració de l’Aliança Andorrano-Francesa i la representació del Copríncep francès, i el suport del Govern i l’ambaixada francesa. El president de l’aliança, Xavier Espot, va definir Cartier-Bresson com “una figura essencial de la fotografia el segle XX”, tot recordant que se’l va qualificar com “l’ull del segle”. En aquest sentit, va ressaltar que el fotògraf “va explorar amb lucidesa els principals moviments socials, polítics i artístics” de la seva època, sense deixar mai de banda “un important compromís polític”.