Gravar els records

Els records hi ha diverses formes que es facin presents, i l’art és una d’elles. El documental Memòries mostra com a través de l’artteràpia es poden reviure les diferents etapes d’una vida, i el resultat s’estrena aquest vespre, a les 18 hores al centre cultural la Llacuna de la capital. A la producció hi ha participat un grup de residents del centre sociosanitari el Cedre que han parlat dels seus records mentre desenvolupaven aquesta tècnica. L’artteràpia es defineix com un mètode terapèutic que es basa en l’expressió a través de les arts visuals, destinat a millorar l’estat psíquic i emocional del pacient. “Partim de la base que la creativitat connecta amb una part nostra més profunda. Podem expressar el que no podríem expressar amb paraules”, explica Lucía Rodríguez, artterapeuta i impulsora d’aquest projecte audiovisual. Els beneficis per a la gent gran, “igual que per a qualsevol persona adulta”, són “la canalització d’emocions, aprendre a comunicar-nos a través d’aquestes sensacions i entendre’s millor”, comenta Rodríguez, i destaca que “es treballa molt la psicomotricitat, memòria i visió”. El documental l’han elaborat Lucía Rodríguez i l’equip de Qucut Producció i Comunicació, amb Albert Cristòfol de realitzador i el guió de Rosa Burgos. I ha comptat amb el patrocini de la societat de drets d’autor, l’Sdadv. Rosa Burgos assegura que l’elaboració de la cinta que s’estrena aquesta tarda “ha acabat emocionant. Al principi no sabíem com evolucionaria el documental i té una força emotiva d’alegria. La gent gran que hi apareix ens aporta uns records amb molta alegria, amb molta emoció”. Per a la Fanny, una de les padrines participants al projecte, l’experiència ha estat “molt bona. És molt diferent a altres coses que havíem fet; va ser atractiu, hi va haver dibuix, vídeo...” recorda de les sessions de gravació. També diu que durant el temps que va durar l’activitat “vam dividir en parts la vida humana, la infància, l’adolescència, la maduresa, la vellesa, fins arribar a la vellesa. D’una manera distesa, maca, que no feia por, al contrari;?reconfortant perquè podies dir els records que tu volies, ningú t’obligava a recordar una cosa trista”. Tota una vida explicada a través de les diferents tècniques d’expressió artística com ara dibuix amb llapis, amb ceres, pintura, escriptura, i recollida de manera que les memòries queden registrades per a les futures generacions. “El documental ha acabat sent com una part més del treball d’artteràpia”, comenta Burgos, que destaca que “tothom es va obrir molt”. El resultat és una cinta d’uns vint minuts que ha portat sis mesos de preparació i mostra unes vides amb una manera diferent de conèixer els testimonis i les experiències de la gent gran. I un nou exemple de l’audiovisual andorrà, que segons la integrant de Qucut passa per una bona etapa. “A Andorra, tot i ser un país petit hi ha bastants productores audiovisuals, i Déu n’hi do les notícies de produccions i documentals que es roden aquí. I amb Internet, les noves tecnologies requereixen l’audiovisual.” En tot cas, Memòries es pot veure avui a la Llacuna.