La còpia cabdal
46541.jpg
Les més recents edicions de l’obra del prevere Antoni Puig (1729-1805) dataven de la dècada dels vuitanta. Prou dècades enrere perquè el Consell cregués que ha arribat el moment de fer-ne una de nova, i no basada en transcripcions –com la que es conserva al Col·legi d’Advocats de Barcelona– sinó en l’original, custodiat a l’Arxiu de les Set Claus (i ara part dels Arxius Nacionals), va explicar en la presentació a la premsa el síndic, Vicenç Mateu, sobre un llibre que, va recordar, “permet traçar els límits de la identitat històrica andorrana, sovint se’ns diu que som catalans en molts sentits, menys justament en això que expliquen el Politar i el Manual Digest: les institucions polítiques”. L’encàrrec del Consell va recaure en el medievalista de la Universitat de Barcelona Ignasi J. Baiges, historiador que sovint s’ha centrat en els afers andorrans, per exemple, com a responsable de la col·lecció dels Diplomataris de les Valls d’Andorra (quasi complerta, per cert, només en queden els dels segles XVI i XX). Amb la col·laboració de dos professors més de la UB, Jordi Buyreu, a qui es va encarregar el text que contextualitza el segle del Politar, i Pau Castell, autor de l’índex onomàstic i toponímic que acompanya el llibre. Baiges es va enfrontar al llibre –“d’una riquesa excepcional, que em va frapar”, va assegurar– mirant de treure l’entrellat, de pas, d’aquelles incògnites que porten de cap els historiadors: és el Politar simplement una còpia del Manual Digest d’Antoni Fiter i Rossell o alguna cosa més? Qui, quan i per què la va encarregar? O va ser un treball que el prevere escaldenc va emprendre de motu proprio?
Nous documentsBaiges s’inclina per la tesi de la còpia, però amb matisos: “Jo crec que va ser una posada al dia del Manual Digest, perquè introdueix nous documents, com ara una resposta del bisbe Francisco Catalán, el 1762, al Consell de la Terra” que no figurava a l’obra de Fiter, òbviament, per ser d’una data posterior. Una altra de les aportacions de Puig és un escrit relacionat amb la política monetària a les Valls: una petició el 1662 del Consell General al bisbe Joan Baptista Desbac perquè aprovés una provisió del jutge sobre el pagament de deutes després de les devaluacions monetàries del 1653 i el 1655. També es capbussa l’autor d’aquesta nova edició en la qüestió de si va ser o no un encàrrec a Puig, que el va començar a gestar onze anys després de l’aparició del Manual, el 1748. “Pot sorprendre que s’esmercés tant de temps a reproduir-lo en un altre format, ni tan sols les aportacions personals que Puig fa a l’obra de Fiter no justifiquen tanta dedicació”, apunta Baiges al volum. Un argument en favor de la idea que va ser un encàrrec del Consell, és més, “la possibilitat que s’encarregués a l’autor més d’una còpia [...] justificaria tots aquests anys de feina, anys en què s’hauria treballat simultàniament en diverses còpies”. L’objectiu, preservar l’original, gelosament guardat a l’Armari de les Set Claus, com una joia. De la feina feta pel prevere han quedat tres còpies del Politar i un esborrany, un exemplar “amb unes dimensions prou amanoses per portar a sobre” i anotar sobre la marxa les idees que a Puig li venien al cap en llegir el Manual. Al petit volum s’hi afegeixen altres anotacions, per una mà diferent, i que relacionen uns fets que van tenir lloc la primavera del 1794, relacionats amb el pas per Andorra, sense permís, de tropes espanyoles per apoderar-se del bestiar que portaven un grup de francesos. Aquest esborrany va quedar a mans de l’autor i en algun moment es va perdre. Se’n va recuperar la pista el 1976, a París, i l’Arxiu Nacional el va adquirir. Al volum, que està a partir d’avui a les llibreries, el Consell es planteja afegir una reedició del Manual. Potser de cara al 2019, coincidint amb els 600 anys del Consell de la Terra.