Cementiri de festivals?
46564.jpg
Per poc que es faci memòria, han estat uns quants els festivals fallits en els últims anys, propostes que han arrencat a vegades amb força però que no han tingut recorregut, en diferents formats i amb continguts diversos. Dels fracassos més sonors, el Red Music Festival, però també va desaparèixer després d’un parell d’edicions l’Electrosnow, que havia aplegat cartells amb figures punteres de la música electrònica. Ni l’un ni l’altre, malgrat que inicialment no s’acomiadaven de manera taxativa, sembla que hagin de tornar. I una iniciativa privada, i orquestrada per un col·lectiu de joves discjòqueis, com va ser el Mount Zion, centrat en l’àmbit del reggae, també va plegar després de sis edicions, quan ja començava a consolidar-se. Per què hi ha aquest panorama orfe d’esdeveniments que en altres llocs semblen donar tan bons resultats? Marc Esteve i Emili Llorente, impulsors del Mount Zion (que havia aconseguit repercussió en una emissora de referència en l’àmbit musical com és Radio 3 i pel que havia passat The Wailers, la mítica banda de Bob Marley), van tirar la tovallola i ja l’any passat no es va celebrar. “Massa diners i esforços invertits per no guanyar-hi res o punxar la meitat” dels 40.000 euros aproximadament d’inversió necessària, va argumentar Esteve. A sobre, es van plànyer, la manca de suport institucional o, més encara, les visites de la policia, “malgrat que teníem tots els permisos, però s’hi presentaven igual”.
Un any sabàtic que s’allargaGrandvalira va acollir el 2013 i 2014 l’Electrosnow, que va comptar amb gent puntera de l’estil, com Daniel Craig. Promogut per una empresa barcelonina i organitzat simultàniament amb la competició de surf d’estil lliure Total Fight, el segon any van col·locar un miler de paquets turístics. Al 2015 van demanar “un respir”, explicava l’aleshores responsable de l’estació, Núria Tarrés. La raó venia a ser la mateixa: els números no acabaven de quadrar i el suport, en forma de patrocinis públics o privats, no va arribar. Ara, l’any sabàtic s’allarga, perquè tampoc per al final d’aquesta temporada se’ls espera. Ho confirmen des de Grandvalira, on asseguren estar “molt centrats” en la programació après ski a l’Abarset. Sobre el suport institucional a esdeveniments com aquest –suport econòmic, s’entén– el ministre de Turisme, Francesc Camp, va indicar al seu moment que “no podem donar suport a tot el que es faci o ens caldria el doble de pressupost”. Més endavant donaria per descartada fins i tot la iniciativa pròpia, el Red Music, que només va veure la llum una edició. No va considerar suficient el retorn obtingut per un esdeveniment que va tenir un cost d’uns 600.000 euros. La porta, com és habitual, no es dóna mai per definitivament tancada. Però el temps abona la idea que no hi haurà més edicions. També va emigrar ja l’any passat i després de dues edicions l’Snowboxx, que se celebrava a Arinsal i que ha trobat una nova ubicació a la localitat francesa d’Avoriaz, a l’Alta Savoia, on està programat entre el 12 i el 19 de març. Scott Maughan, un dels impulsors de l’esdeveniment, va adduir falta de suport dels hotelers de la zona. Si més no, d’una part.
Vida efímeraAltres esdeveniments han tingut vida efímera. El productor musical Vito Serrano, un habitual de pistes, va intentar l’any passat el Silence Festival, una iniciativa original que guanya adeptes arreu. Aquí es va quedar. “Sí, a tothom li semblava una molt bona idea, però una altra cosa era trobar els espònsors”, apunta. La primera inversió va ser totalment pròpia, però per a la segona “ja t’ho repenses”, sobretot si no existeix cap mena de suport. Organitzar un festival, argumenta Serrano, suposa un esforç important. Un cap de cartell del món de l’electrònica pot tenir un catxet de deu o quinze mil euros. “I és cert que té un potencial molt elevat per atreure públic”, però s’ha de fer un esforç promocional. En el seu cas, recorda, ni això va rebre per part d’Andorra Turisme: “Jo no els vaig demanar diners, simplement que incloguessin l’esdeveniment al web”. Ho van fer, però pocs dies abans de la celebració, quan la promoció requereix ben bé mes i mig, com a mínim. Apunta un altre punt negatiu per als organitzadors: “Sovint és inviable per la manca de places hoteleres disponibles i assequibles, has de triar molt bé la data, en resum, tot de detalls molt complicats”. I és interessant per als hotelers? El portaveu de la UHA, Oscar Julian, admet no tenir moltes dades per valorar l’interès concret del festivals, però reitera que “qualsevol iniciativa és benvinguda si porta gent, pernoctacions, al país”.