Mostra d’homenatge a 'Charlie Hebdo' i la llibertat d’expressió

Totes les víctimes del terrorisme, va precisar De Matha. La mostra, que estarà oberta a la sala de les Fontetes fins al 27 de febrer, desplega un grapat de cartells signats per dibuixants de la revista satírica: els que donen nom a la mostra, però també per Siné, Tardi, Willem, Lefred-Thouron o Gébé. Els cartells formen part de la ingent col·lecció de la Cinemateca de Tolosa, que en conserva al voltant de 80.000. Franck Loiret, director de l’entitat, va apuntar que aquesta és una exposició d’homenatge i record, “però per riure, no per plorar, cosa que ells haguessin detestat”. De pas, ofereix un recorregut per un art quasi deixat de banda en l’actualitat: el dels cartells cinematogràfics dibuixats, “i així podem fer palès també que els dibuixants i caricaturistes de premsa solen tenir altres vessants”. No és molt extensa la selecció: el gran tamany de les peces no ho permet. Però sí, va puntualitzar Loiret, la qualitat gràfica de les obres escollides, un dels aspectes que es va tenir en compte a l’hora de fer la selecció. El més antic data del 1956, per a la pel·lícula Les espions, d’Henri-Georges Clouzot. També n’hi ha de films emblemàtics, com La grande bouffe, de Marco Ferreri o de Le roi des cons, de Claude Confortes, amb diàlegs de Wolinkski, perquè la participació dels humoristes en el món del cinema no es va limitar a il·lustrar cartells, sinó que la participació va anar més enllà. La mostra es va exhibir a Tolosa a l’abril, després dels atacs a París. Va ser, recordava Loiret, “un èxit formidable”, amb els visitants “feliços per descobrir i per riure”, una “manera de mostrar solidaritat”. Una mostra de resistència contra la por, com havia dit minuts abans l’ambaixadora, “i contra tots aquells que ens volen manllevar la normalitat”. L’exposició té l’habitual irreverència dels dibuixants. “Ens van dir si no seria massa provocativa per a una societat com l’andorrana. Però no, al contrari, és molt interessant, per crear debat”, va incidir Pozo en el parlament de presentació. I “per recordar que la llibertat d’expressió és un dret de tots i un combat de cada dia, com deia Wolinski”.