Assedegats d’òpera
46612.jpg
La veritat és que estem supercontents, no ens ho esperàvem ni de lluny, que es venguessin totes les entrades en menys d’una setmana”, es meravella Jonaina Salvador, principal impulsora de l’esdeveniment i, més encara, de la temporada operística que espera que es converteixi en una cita habitual al país. De moment, comença amb l’obra de Bizet, una de les més populars del repertori operístic. L’espectacle compta amb la participació de prop d’un centenar de persones implicades en la producció: des de les agrupacions corals Petits Cantors i Cor de Cambra de les Valls d’Andorra, tots dos dirigits per Caterine Métayer, a actors que, com Xavi Fernàndez, faran una intervenció parlada. Salvador, que assumeix la protagonista, és també la directora del muntatge, mentre que l’escenografia ha anat a càrrec de l’artista Mònica Armengol. També hi ha participació forània, com el paper del tenor, Don José, que interpreta Eduardo Sandoval, o la direcció musical, de la pianista Olga Kobekina, que actuarà en directe. Tan contenta i convençuda queda amb la resposta aconseguida d’entrada que per al proper muntatge, l’opereta La vídua alegre, que es presentarà al juny, ja es planteja si hi hauria la possibilitat d’oferir-ne dues funcions. “Per la resposta que hem obtingut, ho veig totalment factible, perquè molta gent ha quedat en llista d’espera”. Una altra opció hagués estat el Centre de congressos de la capital, amb el doble d’aforament. Però tant aquest recinte com el de l’Auditori Nacional, a Ordino, van quedar inicialment descartats perquè el Claror s’ajusta més a les necessitats escèniques del muntatge. “El Centre de congressos té molt bona sonoritat i capacitat, però el sostre és massa baix” per a la posada en escena, va dir Salvador.
Assaig generalTota la troupe aplegada al voltant d’aquesta producció s’enfrontava ahir al vespre a l’assaig general, després dels assajos parcials i les hores i hores de preparació dels papers. Nerviosos? “Ben nerviosos”, reconeixia Salvador poc abans de l’assaig. “Però sobretot estem tots molt il·lusionats, i alhora amb molt de respecte per tota la responsabilitat” que comporta tot plegat. Per a Salvador –que va fer els 29 anys aquest mateix mes– ha estat enfrontar-se a una tasca quasi titànica: des d’obtenir el finançament a aixecar tot l’espectacle. “Per descomptat que he sentit vertigen, però és la il·lusió i la passió el que ens fa tirar endavant projectes com aquest”, va puntualitzar. Encara més, assoleix el paper protagonista, amb el qual ja tindria prou feina. “Per a mi és tot un repte perquè és un paper per a una mezzosoprano i jo sóc soprano, així que he hagut d’investigar qüestions tècniques que no són habituals per a la meva veu”. A part, la preparació psicològica del personatge, “una dona amb una força increïble i un gran sentit de la dignitat i de la justícia”. Per què triar Carmen, doncs, i no un altre llibret més assequible per a la seva interpretació? Un suggeriment del patrocinador, Tabandor, que ja havia donat suport a Andorra Lírica amb La Traviata que va presentar el desembre del 2014 a Les Fontetes, tot i que en una versió molt més austera, en petit format. A banda de la proposta, també va apostar per Carmen perquè és una de les peces que incorpora dues corals, infantil i d’adults, i un dels objectius d’Andorra Lírica, va recordar l’artífex de la iniciativa, és crear sinergies amb agrupacions i artistes del país.
Cor infantil i d’adults“Nervis, és clar que en tenim, però tot això en general és molt positiu per a nosaltres”, puntualitzava Métayer també abans d’iniciar l’assaig general. “Estem preparats i serà molt maco”, va prometre. Els cantaires “han fet un esforç enorme”, amb moltes hores de preparació les últimes setmanes, amb assaig diari compatibilitzat amb les classes o la feina de cadascú. La directora de les corals va posar l’èmfasi, a banda, en l’oportunitat que suposa per als cantaires participar en una producció com aquesta, amb escenografia “i amb la feinada de memoritzar” les seves intervencions. Tot un repte.