‘Carmen’, per sadollar la fam lírica

Amb escassíssimes ocasions, com el muntatge de La traviata que es va presentar el 2008 al mateix escenari. Però en aquell cas era una producció forana, dels Amics de l’Òpera de Sabadell, i en aquest cas l’espectacle va ser impulsat i produït per l’entitat Andorra Lírica. L’espectacle va aplegar els esforços de quasi un centenar d’artistes. Jonaina Salvador, una jove soprano andorrana (impulsora d’Andorra Lírica) va assolir el paper de la protagonista. Un repte per a la seva veu, de soprano, que havia d’encaixar-se en la tessitura de la mezzosoprano que sol encarnar aquest paper. Entre els coprotagonistes, el rol de Don José el va assumir el tenor Eduardo Sandoval, i el d’Escamillo, Gerardo Bullón (baix baríton), mentre que Micaela va ser interpretada per la soprano Patricia Rojas. També van participar Andrés Jiménez i Guillem Forné, a banda de l’actor Xavi Fernàndez, en aquest cas amb un paper parlat. Els solistes van estar acompa­nyats pels cantaires del Cor de Cambra de les Valls d’Andorra i els Petits Cantors, tots ells dirigits per Caterine Métayer. La directora dels vocalistes plantejava abans de l’estrena el repte que també aquest espectacle va suposar per als integrants, que han fet un exigent esforç de preparació les últimes setmanes. La direcció del muntatge va ser a càrrec de Salvador, que va comptar amb la pianista Olga Kobekina per a la interpretació de la música en directe i la direcció musical; Maria Voronkova va ser la directora d’escena, amb una escenografia dissenyada per Mònica Armengol, i amb Josep Bordas en la il·luminació i el so. Després d’aquesta excel·lent arrencada (Salvador havia presentat ja una versió concert de La traviata a les Fontetes massanenques fa uns mesos), Andorra Lírica es posa en marxa de cara a la següent proposta: al juny estrenarà La vídua alegre. El cartell de cada temporada, va explicar al Diari Salvador, preveu incloure un parell de representacions de títols importants del repertori operístic i una opereta o sarsuela. En aquest cas, van optar per proposar una de les més conegudes de l’opereta, La vídua alegre, basada en la comèdia L’attaché de l’ambassade, d’Henri Melhiac. “Penso que és una obra amb música preciosa que recomano per a tot tipus de públic”, proposa la cantant. El públic gairebé va omplir l’aforament i l’acollida de l’obra va ser molt bona, especialment per la bona adaptació a les condicions i l’acústica de la sala.